divendres, 31 d’agost de 2012

Us recomanem... llibres.


«… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor». 

Cafè dolç, cafè amarg d'Anna Obiols amb les il·lustracions de Subi, és un conte per a petits i grans que ens ensenya a valorar les coses a les quals tot sovint no donem importància pel fet de ser-nos simplement quotidianes.
El relat ajuda a pensar i reflexionar sobre el que és important, necessari o imprescindible en aquesta vida. El més colpidor d'aquesta història és que qui ens fa arribar a aquestes conclusions és un nen que viu al carrer, en Mikhail. Un nen que no té família, no pot anar a l'escola perquè ha de treballar, viu dins una capsa de cartró i el seu únic amic és un rodamón.
La sensibilitat del text i els dibuixos que les acompanyen, bàsicament pintura de colors marronosos amb la barreja d’esquitxos de cafè, fan que al lector li sigui molt fàcil endinsar-se en el món del protagonista.