Aquest dissabte
25 d'abril, a les
18.00h, l'Intercanviador emetrà el film
'Llach, la revolta permanent'(Lluís Danés, Catalunya, 2007) , a la sala d'actes de la Biblioteca, dins les sessions de Cine Fòrum de
l'Intercanviador de Llavaneres.
No és ben bé una pel·lícula del personatge, el cantautor i membre de la Nova Cançó catalana,
Lluis Llach, sinó
"un clam i una experiència de revolta permanent contra
l'oblit"Tot comença el 3 de març de 1976 a Vitòria, el País Basc, quan durant una assemblea de treballadors l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala.
Empès per la ràbia, aquella mateixa nit
Lluís Llach va composar una de les seves cançons emblemàtiques, 'Campanades a morts'. Trenta anys més tard, en record d'aquelles víctimes, Lluís Llach retorna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari.
Hi haurà com a convidat el cantautor barceloní
Antoni Garcia, que va viure molt d'aprop aquells moments. Comentarà els darrers anys de la repressió franquista, i serà interessant de veure com ho perceben les generacions més joves.
La transició a la democràcia, a propòssit del Cine-forum del dissabte 25 d’abril.
Un cop més, comptem amb la presència de l’Intercanviador de Llavaneres i les seves projeccions, sempre tendents a suscitar el debat, tan necessari en una societat, com la nostra, que es vol democràtica i oberta. I quin tema de debat hi pot haver que sigui més apassionant que les arrels, precissament, de la nostra pròpia democràcia? Dels temps dels nostres origens democràtics, de la nostra Transició, i a propòssit i amb l’excusa de la pel·lícula Llach, la revolta permanent, es debatrà dissabte a la tarda sobre la nostra història recent, i esperem que la sessió del cine-forum sigui un bon caldo de cultiu d’idees sobre com va ser la nostra Transició des d’una dictadura llarga, molt llarga, a una democràcia que sembla que no acaba de satisfer, encara, bona part de la ciutadania.
Els temps que evoca la pel·lícula són els de l’any 1976, quan, amb el dictador acabat de morir (novembre del 1975), van passar els tristos fets dels morts de Vitoria. Aquells temps, alguns els recordaran com els de “la calle es mia”, l’Estaca que no acabava de caure, i tothom cridant pels carrers allò de “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”...
Un dels propòssits de l’Intercanviador és provar de transmetre als més joves la memòria del que van representar aquells temps, en els qual la democràcia actual estava neixent i podria haver estat molt diferent a l’actual.
Per copsar ben bé l’ambient i les circumstàncies d’aquell temps, a la Biblioteca us recomanem tres lectures, que podreu trobar al nostre fons:
-No era això: memòria política de la Transició, de l'escriptor illenc Miquel López Crespí.
-La transició democràtica als Països Catalans: història i memòria,
recull d’articles fet per l’historiador Pelai Pagès i Blanch.
-Por favor: una historia de la Transición, que recull fragments de la revista satírica de contingut polític
Por favor.
També us recomanem visionar els 11 videos de Youtube
500 Claves de la Transición, corresponents al programa que dirigia José Luís Balbin.
Un cop més celebrem la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya i Dia del Llibre i de la Rosa.
