Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala Préstec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala Préstec. Mostrar tots els missatges
dijous, 23 de gener del 2020
divendres, 26 de maig del 2017
Us recomanem... Còmic.
Paciencia de Daniel Clowes.
Còmic amb el que torna un dels autors americans amb més influència en aquest gènere, guanyador d'una dotzena de premis Harvey i sis premis Eisner, Daniel Clowes.
Un thriller de ciència ficció amb una història d'amor, de pàgines plenes de color psicodèlic, amb notes pulp i retro.
Paciencia. Un viaje mortal por el tiempo
y el espacio a las esencias del amor eterno,
por Daniel Clowes.
dissabte, 18 d’abril del 2015
Us recomanem... Llibres. Còmic.
Descobrint les novetats...
Andanzas de un hombre en pijama de Paco Roca.
El observatorio de Paco Roca.
Tras Memorias de un hombre en pijama (Astiberri, 2011), Paco Roca propone un nuevo recopilatorio de sus colaboraciones quincenales en la revista El País Semanal, que incluye además una historieta inédita de 12 páginas. El creador valenciano demuestra de nuevo su más acentuada vis cómica y capacidad de observación al poner en su punto de mira la vida cotidiana de un cuarentón que por fin ha conseguido su sueño infantil de quedarse en casa todo el día con el pijama puesto.
No obstante, en esta nueva etapa de su trabajo en prensa, el lector se encuentra especialmente con temas que preocupan al autor de Los surcos del azar e invitan a la reflexión. Así, Roca emplea un tono más serio, en ocasiones reivindicativo, que fluye en todo caso sin estridencias. La necesidad de poseer, la complicada gestión del tiempo libre, las dudosas artes en el ejercicio del poder que difícilmente casan con una deseable gestión del bien público, diferentes aspectos del hecho de crear, el negocio de las semillas, la burocracia de grandes corporaciones, los países de segunda mano o los esquivos resortes para la consecución del éxito son algunos de los asuntos en los que se adentra en sus viñetas.
No obstante, en esta nueva etapa de su trabajo en prensa, el lector se encuentra especialmente con temas que preocupan al autor de Los surcos del azar e invitan a la reflexión. Así, Roca emplea un tono más serio, en ocasiones reivindicativo, que fluye en todo caso sin estridencias. La necesidad de poseer, la complicada gestión del tiempo libre, las dudosas artes en el ejercicio del poder que difícilmente casan con una deseable gestión del bien público, diferentes aspectos del hecho de crear, el negocio de las semillas, la burocracia de grandes corporaciones, los países de segunda mano o los esquivos resortes para la consecución del éxito son algunos de los asuntos en los que se adentra en sus viñetas.
Para el escritor Fernando Marías, se trata de “una creación ciertamente memorable. Aparte de la redondez narrativa de todas las historias, cada viñeta contiene a su vez un gag o microrrelato brillante. Una divertida reflexión sobre el proceso creativo de todo narrador. Una nueva prueba de la versatilidad de Paco Roca, capaz de emocionarnos en todos los géneros que aborda.
Text extret d'Astiberri.com
dijous, 16 d’abril del 2015
Us recomanem... Llibres. Còmic.
.jpg)
Descobrint les novetats...
Obra que ha rebut el Gran Premi de la Crítica 2015, que concedeix l'Associació de Crítics i Periodistes de Còmic de França.
Enrique Rodríguez Ramírez es un profesor universitario de Historia del Arte que pone en práctica sus investigaciones acerca de la estética de la violencia mediante una serie de asesinatos selectivos minuciosamente escenografiados y ejecutados con un ánimo de trascendencia más aplicable a una obra de arte que a un homicidio casual o ritual. Con un matrimonio al borde de la ruptura y una carrera docente e investigadora marcada por las presiones políticas, las míseras disputas docentes y las guerras por las subvenciones públicas que determinan el estatus académico en el escalafón universitario, el profesor Enrique Rodríguez desahoga sus inclinaciones artísticas, su talento como creador de "obras únicas", eligiendo víctimas al azar a las que asesina ceremoniosamente y con una intención claramente estética.
Por derecho propio, entonces, Yo, asesino es una obra de serie negra. Un thriller habitado por asesinos, cómplices, víctimas y detectives; una historia cargada de misterio, intriga y casos sin resolver que hará las delicias de cualquier amante del género. Pero el trabajo de Altarriba y Keko es mucho más que un cómic noir al uso...
Para contextualizar su “ensayo” acerca de la violencia, el arte y el dolor, Antonio Altarriba sitúa su historia en el País Vasco actual, la Facultad de Letras de Vitoria-Gasteiz. Ya han pasado los años de plomo de la actividad criminal de la banda terrorista ETA y la radicalización abertzale de la sociedad vasca. Aquellos años de violencia psicológica, social y física en los que las víctimas del terrorismo debían convivir además con la falta de empatía de su entorno y el hostigamiento político de la mayoría nacionalista. En este escenario contemporáneo, en el que aún pervive una fuerte politización y presión institucional, Altarriba sitúa a su peculiar protagonista y álter ego, un yo asesino, que Keko recrea con los rasgos físicos del propio Altarriba; también catedrático universitario en la Universidad del País Vasco en su vida real.
Para contextualizar su “ensayo” acerca de la violencia, el arte y el dolor, Antonio Altarriba sitúa su historia en el País Vasco actual, la Facultad de Letras de Vitoria-Gasteiz. Ya han pasado los años de plomo de la actividad criminal de la banda terrorista ETA y la radicalización abertzale de la sociedad vasca. Aquellos años de violencia psicológica, social y física en los que las víctimas del terrorismo debían convivir además con la falta de empatía de su entorno y el hostigamiento político de la mayoría nacionalista. En este escenario contemporáneo, en el que aún pervive una fuerte politización y presión institucional, Altarriba sitúa a su peculiar protagonista y álter ego, un yo asesino, que Keko recrea con los rasgos físicos del propio Altarriba; también catedrático universitario en la Universidad del País Vasco en su vida real.
A lo largo de su trayectoria creativa, Keko (José Antonio Godoy) ha labrado una reputación como artista de culto al margen de cualquier tendencia comercial gracias a su muy personal dibujo expresionista, su dominio del claroscuro y cierta inclinación por personajes e historias marginales, cuando no extremos. Esta claro que no había un dibujante mejor a la hora de ponerle viñetas al elaborado y complejo guión de Altarriba. Es más, en un giro visual muy oportuno para la historia, Keko ha “sofísticado” su dibujo para Yo, asesino, dotándole de un detallismo y un tratamiento hiperrealista (obtenido en parte gracias a la manipulación de material fotográfico) que nos permiten hablar de cierto manierismo visual, donde antes primaban cierta inclinación hacia el cubismo y el ya señalado expresionismo (insistiendo en esa linea que ya anticipara con brillantez en La protectora). Oscuridad y sentimiento barroco para dar vida a una historia cargada de tragedia existencial.
Dentro del contexto profundamente violento del cómic descubrimos una de las tesis básicas de este cómic: la muerte como fenómeno imprevisible o improvisado puede ser un arte y un acto creativo, pero los crímenes políticos, ideológicos o institucionales (interesados, en definitiva) son puro y cruel ensañamiento (...)
Text extret de littlenemoskat
divendres, 2 de maig del 2014
Exposició: "El Congo: perill de riqueses”.
Del 5 al 30 de maig, a la biblioteca hi podeu trobar l'exposició itinerant: El Congo: perill de riqueses.
La mostra, realitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles, compta amb fotografies i panells informatius per comprendre com els interessos internacionals i locals estan darrera l'explotació dels recursos minerals i altres a la República Democràtica del Congo, i són una de les causes principals de la guerra.
.jpg)
"L'original format de l'exposició ens ofereix la possibilitat de viatjar a un país que poc coneixem i que es troba al cor del continent Africà: La República Democràtica del Congo. A través del seu recorregut ens endinsem en la controvertida història d’un dels països potencialment més rics en recursos minerals. Benedicció o maledicció? La possessió i explotació d'aquests recursos (diamants, or, coure, coltan…) es convertirà en un poderós motor de guerra en un complex conflicte de múltiples interessos i països. L'exposició vol donar llum a les causes i conseqüències d'un conflicte que ja ha causat més de 5 milions de morts, on les violacions i altres agressions sexuals contra les dones han estat utilitzades com a arma de guerra i on l'ètnia pigmea ha estat víctima de múltiples agressions, moltes són doncs les víctimes silencioses i silenciades d'aquest conflicte."
Text extret de perillderiqueses.org.
La mostra, realitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles, compta amb fotografies i panells informatius per comprendre com els interessos internacionals i locals estan darrera l'explotació dels recursos minerals i altres a la República Democràtica del Congo, i són una de les causes principals de la guerra.
"L'original format de l'exposició ens ofereix la possibilitat de viatjar a un país que poc coneixem i que es troba al cor del continent Africà: La República Democràtica del Congo. A través del seu recorregut ens endinsem en la controvertida història d’un dels països potencialment més rics en recursos minerals. Benedicció o maledicció? La possessió i explotació d'aquests recursos (diamants, or, coure, coltan…) es convertirà en un poderós motor de guerra en un complex conflicte de múltiples interessos i països. L'exposició vol donar llum a les causes i conseqüències d'un conflicte que ja ha causat més de 5 milions de morts, on les violacions i altres agressions sexuals contra les dones han estat utilitzades com a arma de guerra i on l'ètnia pigmea ha estat víctima de múltiples agressions, moltes són doncs les víctimes silencioses i silenciades d'aquest conflicte."
Text extret de perillderiqueses.org.
dissabte, 26 d’abril del 2014
Us recomanem... Llibres. Còmic.
Beowulf del guionista Santiago García i l'il·lustrador David Rubín
Ens trobem davant d'una adaptació del poema considerat el punt de partida de la literatura anglosaxona i que, durant més de mil anys ha inspirat a generacions d'autors com J.R.R. Tolkien, o directors i guionistes de Hollywood, com Robert Zemeckis, que el va portar a la gran pantalla el 2007.
"Un Beowulf del siglo XXI.
Santiago García y David Rubín han unido sus talentos para poner al día el mito de Beowulf, que
durante más de mil años ha inspirado a partir del poema heroico del mismo título, obra fundacional de la literatura inglesa, a generaciones de autores, desde J. R. R. Tolkien hasta un buen número de guionistas de Hollywood.
La versión que proponen García y Rubín sigue fielmente el argumento y la estructura en tres actos del texto original. No pretende ser revisionista, irónica ni posmoderna, sino que ha buscado apegarse al tono y los hechos narrados en el poema, y transmitir con toda su potencia la resonancia épica y melancólica de sus versos a través de los recursos formales del cómic contemporáneo.
La perspectiva no es, pues, la del género de la espada y brujería o la fantasía heroica, sino la de reconstruir un relato muy antiguo con una mirada moderna, respetando la sencillez monumental del material de partida. Así, Beowulf cobra nueva vida, como si fuera una historia que descubrimos por vez primera.
“Los dos autores proponen una analítica estructura que desmenuza con mimo el mito para volver a ensamblarlo ante nuestros ojos. Las viñetas parecen más que nunca barrotes incapaces de contener la desatada brutalidad que se produce dentro de ellas y el rojo sangre es la base cromática sobre que la David ha pintado toda esta ancestral historia, rojo que además parece querer traspasar la página a la menor ocasión”.2
La versión que proponen García y Rubín sigue fielmente el argumento y la estructura en tres actos del texto original. No pretende ser revisionista, irónica ni posmoderna, sino que ha buscado apegarse al tono y los hechos narrados en el poema, y transmitir con toda su potencia la resonancia épica y melancólica de sus versos a través de los recursos formales del cómic contemporáneo.
La perspectiva no es, pues, la del género de la espada y brujería o la fantasía heroica, sino la de reconstruir un relato muy antiguo con una mirada moderna, respetando la sencillez monumental del material de partida. Así, Beowulf cobra nueva vida, como si fuera una historia que descubrimos por vez primera.
“Los dos autores proponen una analítica estructura que desmenuza con mimo el mito para volver a ensamblarlo ante nuestros ojos. Las viñetas parecen más que nunca barrotes incapaces de contener la desatada brutalidad que se produce dentro de ellas y el rojo sangre es la base cromática sobre que la David ha pintado toda esta ancestral historia, rojo que además parece querer traspasar la página a la menor ocasión”.2
Text de Javier Olivares a Astiberri.com.
L'obra està nominada als premis del 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona a la Millor obra d'autor espanyol publicada a Espanya el 2013.
Per saber-ne més:
- Zona Negativa. Beowulf.
- Entrecomics: Beowulf.
- El cómic en RTVE.es
dimecres, 18 de desembre del 2013
Us recomanem... Cinema.
Aquest dies, al cinema hi podreu veure la nova adaptació cinematogràfica de Carrie, la primera novel·la publicada de Stephen King, dirigida per Kimberly Peirce i protagonitzada per Chloë Grace Moretz.
Però si voleu veure l'original, Carrie, de 1976, dirigida per Brian de Palma i protagonitzada per Sissy Spacek i Piper Laurie, considerada una pel·lícula de culte dins el gènere de terror, la podreu trobar a la biblioteca.
dimarts, 17 de desembre del 2013
Un record per... Peter O'Toole.
Peter O'Toole, reconegut actor irlandès que passarà a la història del cine per la seva versatilitat, i per la seva recordada interpretació del coronel T.E. Lawrence en l'oscaritzada cinta Lawrence d'Aràbia, de 1962, va morir aquest dissabte passat.
A la biblioteca també hi podeu trobar Seven pillars of wisdom : a triumph
l'autobiografia de T.E. Lawrence.
divendres, 25 d’octubre del 2013
Us recomanem... Llibres.
.
.jpg)
"La traslación a imágenes de un guión jamás filmado no es algo para nada descabellado. De hecho, la elaboración de storyboards previos al rodaje no deja de ser una suerte de cómic en sí mismo, que si está bien narrado, debería contar la secuencia a filmar. Por supuesto, la ausencia de bocadillos certifica la falta de diálogos, con lo que la trama cojearía. De todas formas, un story suele ser esbozado, más que dibujado. Y los fondos apenas se representan, primando la acción y el tiro de cámara. ¿Es Cuento de Arena un storyboard con ínfulas? Desde luego que no. Es una obra por propio derecho.
Cuento de arena es la adaptación gráfica de un guión cinematográfico escrito a cuatro manos por Jerry Juhl, guionista de gran cantidad de películas de los Teleñecos y del mismo Jim Henson, el genio detrás de Barrio Sésamo y los propios Muppets y director de Dentro del Laberinto y Cristal Oscuro, dos piezas canónicas del fantastique mainstream de los años ochenta. Así que desenterrar una pieza perdida y convertirla en realidad es algo digno del mayor de los aplausos. Y dado el éxito obtenido –con montañas de premios y nominaciones allende los mares-, el aplauso ha sido atronador. Si bien la obra lo vale, bien es cierto que adolece de ciertas cojeras, que aún siendo rasgos característicos de la misma, impiden que estemos ante una obra redonda.(...)"
Descobrint les novetats...
Cuento de arena, escrit per Jim Henson i Jerry Juhl ; realització gràfica de Ramón K. Pérez, que el 2012 va aconseguir els principals premis del còmic americà: els Eisner (Millor Obra, Millor Artista i Millor Disseny) i els Harvey (Millor Obra i Millor Història).
"La traslación a imágenes de un guión jamás filmado no es algo para nada descabellado. De hecho, la elaboración de storyboards previos al rodaje no deja de ser una suerte de cómic en sí mismo, que si está bien narrado, debería contar la secuencia a filmar. Por supuesto, la ausencia de bocadillos certifica la falta de diálogos, con lo que la trama cojearía. De todas formas, un story suele ser esbozado, más que dibujado. Y los fondos apenas se representan, primando la acción y el tiro de cámara. ¿Es Cuento de Arena un storyboard con ínfulas? Desde luego que no. Es una obra por propio derecho.Cuento de arena es la adaptación gráfica de un guión cinematográfico escrito a cuatro manos por Jerry Juhl, guionista de gran cantidad de películas de los Teleñecos y del mismo Jim Henson, el genio detrás de Barrio Sésamo y los propios Muppets y director de Dentro del Laberinto y Cristal Oscuro, dos piezas canónicas del fantastique mainstream de los años ochenta. Así que desenterrar una pieza perdida y convertirla en realidad es algo digno del mayor de los aplausos. Y dado el éxito obtenido –con montañas de premios y nominaciones allende los mares-, el aplauso ha sido atronador. Si bien la obra lo vale, bien es cierto que adolece de ciertas cojeras, que aún siendo rasgos característicos de la misma, impiden que estemos ante una obra redonda.(...)"
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Us recomanem... Cinema. Rec.
[Rec]: experimenta el miedo, dirigida per Jaume Balagueró i Paco Plaza.
"REC gira entorn d'una periodista de televisió, Àngela, i el seu càmera, Pablo, el qual mostra un torn de nit en un parc de bombers de Barcelona. El parc de bombers rep una trucada d'una dona gran, atrapada a casa seva. Quan la parella arriba i els bombers i la policia derroquen la porta, de cop i volta la dona ataca i mossega un dels policies, i es descobreix que una desconeguda i virulenta malaltia infecta a la gent, convertint-los en caníbals. La policia i els militars tanquen l'edifici i l'equip de càmera queda atrapat a dins, gravant constantment tot el que succeeix"
Text extret de REC de Viquipèdia.
divendres, 4 d’octubre del 2013
Us recomanem... Llibres. Novel·les de terror.
Aprofitant que s'acosta el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya: Sitges 2013, us proposem una selecció de novel·les de terror.
Els temes d'aquest tipus de gènere novel·lístic giren al voltant del misteri i la por, del que és secret, ocult i obscur, buscant torbar l'estat d'ànim del lector, i mitjançant una extensa galeria de personatges, des dels clàssics fantasmes, vampirs, mòmies i tota mena de monstres fins a la manifestació del mal més psicològica.
Els antecedents de la literatura de terror els podem trobar ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d’Edgar Allan Poe i E.T.A. Hoffmann.
dissabte, 28 de setembre del 2013
Us recomanem... Cinema.
Searching for sugar man, una pel·lícula de Malik Bendjelloul, guanyadora de molts premis, entre els que destaquen l'Oscar al Millor Documental (2013), el BAFTA al Millor Documental (2012) i el Premi del Públic (millor documental internacional) al Festival Sundance (2012).
Els crítics recomanem mirar aquest documental tan ben elaborat sense informar-se abans de res, sense mirar cap referència sobre aquest cantant per així no trencar l'emoció del seu relat fresc i inesperat.
Així doncs, si us animeu, el podeu trobar a la biblioteca.
"En los años 60, un músico fue descubierto en un bar de Detroit por dos productores enamorados de sus melodías y sus letras conmovedoras.
Grabaron un álbum que ellos creían que iba a situar al artista como uno de los grandes de su generación. Sin embargo, el éxito nunca llegó. De hecho, el cantante desapareció en la oscuridad en medio de rumores sobre su horripilante suicidio encima del escenario. Mientras la figura del artista se perdía en el olvido, una grabación pirata encontrada en la Sudáfrica del apartheid se fue convirtiendo en un fenómeno.
Grabaron un álbum que ellos creían que iba a situar al artista como uno de los grandes de su generación. Sin embargo, el éxito nunca llegó. De hecho, el cantante desapareció en la oscuridad en medio de rumores sobre su horripilante suicidio encima del escenario. Mientras la figura del artista se perdía en el olvido, una grabación pirata encontrada en la Sudáfrica del apartheid se fue convirtiendo en un fenómeno.
Dos fans sudafricanos se empeñan ahora en averiguar qué pasó realmente con su héroe. Su investigación los ha llevado hasta una historia extraordinaria, hasta el mito de "Rodríguez". Esta es una película sobre la esperanza, la inspiración y el poder de la música."
- The Official Rodriguez Webside.
- Rodriguez: 10 cosas que no sabías de la estrella de Searching for Sugar Man.
- Sonyclassics.com: Searching for sugar Man.
dimecres, 29 de maig del 2013
Zona Negativa: Mundo independiente: Alan Moore al detalle parte 1 (1980-1989).
Hem pensat que us pot interessar...
El primer especial dedicat a Alan Moore, que ha realitzat Zona Negativa, on repassen l'obra d'una manera exhaustiva i rigurosa, d'aquest autor descrit com el millor escriptor de novel·la gràfica de la història, doncs, molts dels seus treballs són considerats com a grans obres mestres d'aquest gènere.
 |
| Foto de The Guardian. |
Destaquen per ser sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, Watchmen, V de Vendetta i From Hell.
D'ell s'en va parlar al Club de Lectura de Còmic de la biblioteca, amb una sessió dedicada a V de Vendetta.
Desde ese comienzo abarcaremos en este especial de Alan Moore, y recorreremos toda su historia con cierta exhaustividad y detalle. Imposible comprender sus ya más de 30 años de carrera (y casi 60 de vida) de una sola vez, por lo cual esta es la primera parte de dos o tres, dependiendo de cuán larga resulte la segunda.(...)"
dimarts, 9 d’abril del 2013
El món parla de ... Margaret Thatcher.
 |
| Foto Ara.cat |
La líder més carismàtica del Partit Conservador britànic va ser la primera dona en arribar a primera ministra el 1979, càrrec que va mantenir fins el 1990. La seva salut s'havia deteriorat molt els darrers anys i havia perdut la memòria a causa de l'Alzheimer."
Text extret d'Ara.cat
A la Biblioteca hi podeu trobar "La dama de hierro", la pel·lícula que ens parla de la vida i obra de Margaret Thatcher.
Malgrat ser considerat un biopic superficial que, segons els crítics, no arriba mai a conseguir l'empatia de l'espectador ni alliberant (o directamente eliminant) els aspectes més polèmics de la carrera política de Thatcher, cal destacar les actuacions de Meryl Streep, amb la que va obtenir un Oscar a la Millor Actriu, entre molts altres premis, i Jim Broadbent.
També us pot interessar...
"'Which side are you on?' (1985) és un dels films més polèmics del director anglès Ken Loach. Sobretot perquè va molestar profundament Margaret Thatcher i el seu govern. Es tracta d'un documental que exposa les experiències dels miners en vaga i les seves famílies durant la vaga del 1984 al Regne Unit, i ho fa a través de les cançons i els poemes d'aquella protesta.(...)"
Text extret de Vilaweb.cat
diumenge, 17 de març del 2013
Us pot interessar... Crema catalana.
Per Sant Josep... Crema catalana!
Per això us pot interessar l'especial que n'ha fet la revista Cuina a la seva web.
Text extret de Cuina.cat
Podeu trobar la revista Cuina a la Sala de prèstec de la Biblioteca.
dimecres, 13 de març del 2013
Us recomanem...
Sherlock. [Primera temporada] sèrie dirigida per Paul McGuigan i Euros Lyn.
"(...)El Sherlock de l'Steven Moffat, (...)genial sèrie britànica que recupera i modernitza el personatge literari. De visionat obligatori. Que per què? Doncs perquè...
1. Modernitza el personatge de "Sherlock" i l'arrenca de tots els seus tòpics. El personatge literari havia quedat ofegat per les imatges icòniques amb les quals l'associem. La sèrie el muta: li canvia l'addicció a l'opi per l'addicció als SMS, li treu els cotxes de cavalls i li posa un taxi modern. En treure'l de context, la sèrie li treu la pols, l'actualitza sense desvirtuar-lo.
2. "Sherlock" és més lleial al personatge literari que totes les seves adaptacions. En modernitzar el personatge li treu el mite que l'envolta (l'etern Londres emboirat, la pipa i la gavardina) per recuperar l'essència del Sherlock Holmes de Conan Doyle: canalla, descarat, àgil, genial i amb un punt obsessiu tan seductor -sí, Sherlock és sexi- com carismàtic.
3. La interpretació de Benedict Cumberbatch. Perquè no podríem parlar de Sherlock carismàtic sense el Benedict carismàtic. Pocs actors aconsegueixen fer seu un personatge com ho fa el britànic i pocs ho aconsegueixen tan ràpid. És pràcticament impossible separar actor i personatge. Menció especial per a Martin Freeman, un impecable Watson.
4. Tres episodis magnífics. La brevetat britànica funciona de meravella en el cas de "Sherlock". És millor fer tres perles televisives que omplir una temporada amb calçador a cop d'episodis irregulars. És millor el tast d'un plat magnífic que l'empatx del menjar d'un "fast-food". Un episodi de "Sherlock" és més brillant que temporades senceres d'altres sèries.
5. "Sherlock" atrapa instantàniament. El personatge literari sempre va ser un torrent d'acció que s'emportava tothom per davant. Fascina Watson, que es veu implicat voluntàriament i involuntàriament en les seves investigacions, i fascina els espectadors gràcies a una direcció tan fresca i dinàmica com el personatge. El duet Moffat-Gatiss clava el ritme.
6. Té detalls simplement magnífics. Sherlock Holmes és observador obsessiu i els creadors de la sèrie també. Durant els tres episodis hi ha diverses picades d'ullet als lectors dels llibres. Però a més el detall el porten encara més enllà i surt de la ficció televisiva. I si a la sèrie veiem que Sherlock Holmes escriu un blog, a la vida real podem llegir els seus posts."
Text escrit per Toni de la Torre Series en Blog.
"(...)El Sherlock de l'Steven Moffat, (...)genial sèrie britànica que recupera i modernitza el personatge literari. De visionat obligatori. Que per què? Doncs perquè...
1. Modernitza el personatge de "Sherlock" i l'arrenca de tots els seus tòpics. El personatge literari havia quedat ofegat per les imatges icòniques amb les quals l'associem. La sèrie el muta: li canvia l'addicció a l'opi per l'addicció als SMS, li treu els cotxes de cavalls i li posa un taxi modern. En treure'l de context, la sèrie li treu la pols, l'actualitza sense desvirtuar-lo. 2. "Sherlock" és més lleial al personatge literari que totes les seves adaptacions. En modernitzar el personatge li treu el mite que l'envolta (l'etern Londres emboirat, la pipa i la gavardina) per recuperar l'essència del Sherlock Holmes de Conan Doyle: canalla, descarat, àgil, genial i amb un punt obsessiu tan seductor -sí, Sherlock és sexi- com carismàtic.
3. La interpretació de Benedict Cumberbatch. Perquè no podríem parlar de Sherlock carismàtic sense el Benedict carismàtic. Pocs actors aconsegueixen fer seu un personatge com ho fa el britànic i pocs ho aconsegueixen tan ràpid. És pràcticament impossible separar actor i personatge. Menció especial per a Martin Freeman, un impecable Watson.
4. Tres episodis magnífics. La brevetat britànica funciona de meravella en el cas de "Sherlock". És millor fer tres perles televisives que omplir una temporada amb calçador a cop d'episodis irregulars. És millor el tast d'un plat magnífic que l'empatx del menjar d'un "fast-food". Un episodi de "Sherlock" és més brillant que temporades senceres d'altres sèries.
5. "Sherlock" atrapa instantàniament. El personatge literari sempre va ser un torrent d'acció que s'emportava tothom per davant. Fascina Watson, que es veu implicat voluntàriament i involuntàriament en les seves investigacions, i fascina els espectadors gràcies a una direcció tan fresca i dinàmica com el personatge. El duet Moffat-Gatiss clava el ritme.
6. Té detalls simplement magnífics. Sherlock Holmes és observador obsessiu i els creadors de la sèrie també. Durant els tres episodis hi ha diverses picades d'ullet als lectors dels llibres. Però a més el detall el porten encara més enllà i surt de la ficció televisiva. I si a la sèrie veiem que Sherlock Holmes escriu un blog, a la vida real podem llegir els seus posts."
Text escrit per Toni de la Torre Series en Blog.
dimarts, 12 de març del 2013
Us recomanem... Revistes.
Us presentem la revista Metal Hammer,
especialitzada en la música metal i el hard rock.
És novetat a la Biblioteca.
dimecres, 27 de febrer del 2013
Us recomanem.... Còmics. Portugal.
Todo a su alrededor parece derrumbarse cuando es invitado fortuitamente a un festival de cómic en Portugal, el país de origen de su familia. Este viaje le ofrece la oportunidad de reencontrarse con los olores y colores de su infancia, con la peculiaridad de sus gentes, la sonoridad del idioma y de palabras vagamente conocidas.
Anclándose en lo más profundo de sus raíces, irá descubriendo una nueva forma de estar en el mundo; con la sorprendente calidez de lo lejanamente familiar va recomponiendo el puzzle de la historia de sus antepasados y encuentra una manera distinta de existir que alcanza a replantear todo su esquema vital."
Text extret de Fancómic.
Us volem recomanar la lectura d'aquest relat intimista i poètic que parla de la família en el context d’una important crisi personal. L’obra ha rebut el Premi FNAC al millor còmic al festival d’Angoulême, Premi Sheriff d'Or. Librería Esprit 2011, Premi Le point al millor còmic 2011, Premi al millor còmic Llibreries de còmic franceses 2012.
Ara premiada com a Millor obra d'autor estranger publicada a Espanya en el 2012 al 31 Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
Per saber-ne més:
- Portugal a la Biblioteca.
- Blog de Cyril Pedrosa.
dilluns, 25 de febrer del 2013
Us recomanem... Revistes.
 |
| Ja la podeu trobar a la Biblioteca |
"La perla verda.
Descobrim la dolçor única del pèsol del Maresme.
Ja sigui el pèsol garrofal de Llavaneres o el de la floreta, aquest preuat llegum neix de l'horta maresmenca, que té un clima benigne i determinant en la seva producció i arriba als restaurants de la mà de receptes que equilibren la tradició i l'experiment culinari"
Text extret de Descobrir.cat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)