"(...)El Sherlock de l'Steven Moffat, (...)genial sèrie britànica que recupera i modernitza el personatge literari. De visionat obligatori. Que per què? Doncs perquè...
1. Modernitza el personatge de "Sherlock" i l'arrenca de tots els seus tòpics. El personatge literari havia quedat ofegat per les imatges icòniques amb les quals l'associem. La sèrie el muta: li canvia l'addicció a l'opi per l'addicció als SMS, li treu els cotxes de cavalls i li posa un taxi modern. En treure'l de context, la sèrie li treu la pols, l'actualitza sense desvirtuar-lo. 2. "Sherlock" és més lleial al personatge literari que totes les seves adaptacions. En modernitzar el personatge li treu el mite que l'envolta (l'etern Londres emboirat, la pipa i la gavardina) per recuperar l'essència del Sherlock Holmes de Conan Doyle: canalla, descarat, àgil, genial i amb un punt obsessiu tan seductor -sí, Sherlock és sexi- com carismàtic.
3. La interpretació de Benedict Cumberbatch. Perquè no podríem parlar de Sherlock carismàtic sense el Benedict carismàtic. Pocs actors aconsegueixen fer seu un personatge com ho fa el britànic i pocs ho aconsegueixen tan ràpid. És pràcticament impossible separar actor i personatge. Menció especial per a Martin Freeman, un impecable Watson.
4. Tres episodis magnífics. La brevetat britànica funciona de meravella en el cas de "Sherlock". És millor fer tres perles televisives que omplir una temporada amb calçador a cop d'episodis irregulars. És millor el tast d'un plat magnífic que l'empatx del menjar d'un "fast-food". Un episodi de "Sherlock" és més brillant que temporades senceres d'altres sèries.
5. "Sherlock" atrapa instantàniament. El personatge literari sempre va ser un torrent d'acció que s'emportava tothom per davant. Fascina Watson, que es veu implicat voluntàriament i involuntàriament en les seves investigacions, i fascina els espectadors gràcies a una direcció tan fresca i dinàmica com el personatge. El duet Moffat-Gatiss clava el ritme.
6. Té detalls simplement magnífics. Sherlock Holmes és observador obsessiu i els creadors de la sèrie també. Durant els tres episodis hi ha diverses picades d'ullet als lectors dels llibres. Però a més el detall el porten encara més enllà i surt de la ficció televisiva. I si a la sèrie veiem que Sherlock Holmes escriu un blog, a la vida real podem llegir els seus posts."
Text escrit per Toni de la Torre Series en Blog.