dimecres, 19 de març de 2014

Crònica de la sessió del club de lectura: L’any del diluvi d’Eduardo Mendoza.

El passat divendres 14 va tenir lloc la sessió del club de lectura per comentar el llibre d’Eduardo Mendoza, L'any del diluvi. El llibre narra la història d'una mare superiora de la postguerra espanyola que tracta de fer més hospitals per a pobres, i acaba enamorant-se d'Augusto Aixelà, el cacic del poble.
Per la majoria de participants, el llibre no els hi va acabar de fer el pes. Es va comentar que la novel·la
comença molt bé, i té un principi que fa pensar en una bona novel·la amb un bon argument, donat que té tots els components necessaris per ser-ne, però a mesura que es va desenvolupant la trama, la novel·la comença a decaure, al mateix temps que s'accelera el ritme literari, per acabar d'una forma molt ràpida i sobtada. L'autor utilitza molts poques planes per fer el desenllaç final, i en poques ratlles acaba resumint trenta anys de la vida dels personatges.
També es va comentar que tant els personatges com la història en si són poc creïbles, sobretot en la forma en què està narrada. Els personatges són plans i evolucionen poc al llarg de la novel·la. A més són molt extremistes, els bons són molt bons i els dolents molt dolents, el que li confereix una mancança de veracitat a la novel·la. No tothom va estar d'acord en aquests aspectes, encara que sí era una opinió majoritària, hi havia, però, a qui si li havia agradat la novel·la, e inclús pensava que els personatges eren més profunds del que s'estava comentant. En concret el personatge de la monja, Sor Consuelo, mostra clarament la feblesa humana i no és tan banal com a priori poc semblar.
Un altre comentari és que que estranya una mica aquests aspectes negatius, donada la valia de l'escriptor, i tothom va estar d'acord que no és una de les millors novel·la d'Eduardo Mendoza. Malgrat tot, qui més qui menys, havia trobat un cert interès que l'havia fet arribar fins al final de la lectura.
El personatge de la monja és el que més controvèrsia va generar, donada la seva condició de religiosa i per tant si és o no, un model social pels altres.
Sobre el model narratiu, es va destacar que malgrat que la novel·la està escrita sense puntuar els diàlegs, i tenint present la dificultat literària que això comporta, potser no és la millor opció per donar-li agilitat a la novel·la.
I sense més, ens vam acomiadar fins a la propera sessió que comentarem Una conxorxa d'enzes, o més coneguda per La conjura de los necios, d'en John Kennedy Toole.

Crònica de la sessió del club de lectura: L’any del diluvi d’Eduardo Mendoza, per Ferran Pizarro, conductor del club.