dijous, 28 de maig de 2015

Us recomanem... Clàssics.

Recuperem... Clàssics.
La Dama de blanc de Wilkie Collins; traducció de Lluís Comes i Arderiu.

Wilkie Collins, escriptor i dramaturg anglès, es considerat precursor de la novel·la detectivesca i de misteri.
Com molts altres escriptors del seu temps, va publicar la major part de les seves obres per entregues, sota la forma de fulletons, en revistes com ara All the Year Round del seu amic Charles Dickens, sent reconegut com un mestre del gènere, que aconseguia mantenir l'interès del lector setmana rere setmana.

D'ençà de la seva aparició l'any 1860, La Dama de blanc ha suscitat una enorme expectació.
Dickens en va escriure: "Estic convençut que La Dama de blanc és la novel·la per excel·lència"; Thackeray no la va poder deixar fins que va arribar a l'últim paràgraf, després d'una nit sense dormir, i Gladstone, el primer ministre britànic de l'època, va ajornar una recepció per acabar-la.
Des d'aleshores, La Dama de blanc no ha deixat de captivar els lectors fins al punt que els seus personatges -l'enigmàtic comte Fosco, la sagaç Marian, el neuròtic senyor Fairlie, la seva captivadora neboda, el malvat sir Percival i, sobretot, la misteriosa dama vestida de blanc que sorgeix de les tenebres- s'han convertit en figures de la literatura universal.
Què fa que La Dama de blanc es consideri encara una de les millors novel·les de misteri?
L'èxit ininterromput d'aquest ja mític relat és degut a la perfecta integració entre el talent de Wilkie Collins com a narrador i la seva capacitat de crear una intriga inquietant entre uns personatges curosament dibuixats i plens d'una suggeridora vida interior.
Text extret de la contraportada del llibre.