dimarts, 19 d’abril del 2016

Us recomanem... Llibres. Infantil.

Descobrint les novetats...
Obra que ha rebut el Premi El Vaixell de Vapor 2015.

Un bon dia en Seydou, fa una cosa gairebé impossible: es cola en un avió i se'n torna a l'Àfrica. Però no ho fa perquè no estigui bé a Barcelona, amb els seus pares adoptius. Ho fa perquè l'Amina, una amiga seva de la infantesa, li ha dit en un email que el vol veure. I que el vol veure de veritat. Per què li demana que hi vagi, l'Amina? Aleshores per a en Seydou comença una gran aventura. Un viatge en solitari pel seu país, Mali, que li farà viure moltes emocions. I que l'enriquirà i el farà gran.


Compartim la ressenya que ha fet Arantxa Bea per a la Revista Faristol n. 82:

Seydou és un nen de Mali, orfe de pares, adoptat per una família de Barcelona. La vida transcorre amb normalitat —l'escola, els amics, els pares, la germana gran— fins que rep un estrany e-mail d'Amina, companya de L'Hirondelle, el centre on tots dos cresqueren en Bamako, capital del país africà: la xiqueta demana a Seydou que vinga a veure-la perquè ha de dir-li una cosa en persona; després, deixa d'enviar missatges. Aleshores, el protagonista emprèn un viatge en solitari fins a Bamako i més enllà, fins a Teli, un poblet del sud de Mali. Allò que podria resultar inversemblant des del mateix principi —un nen d'onze anys, sense documentació, agafant un avió tot sol— es resol de manera prou creïble, com també la resta de dificultats que Seydou troba en aquest periple iniciàtic.
El vol de l'oreneta se sustenta sobre dos eixos: la personalitat del personatge principal —que no és cap superheroi però sí un xaval decidit que s'estima la vida a Barcelona i que no vol desfer-se de les arrels— i el fort vincle afectiu que encara manté amb l'amiga, i el paisatge africà, urbà i rural, on transcorren les aventures de Seydou, escenaris vinculats també als records d'infantesa del xiquet. Les il·lustracions elegants i suggeridores de Raquel Marín, en què predominen taronges, verds i ocres, representen moments clau de la narració i, d'alguna manera no explícita, acorden amb la tonalitat i el ritme d'adagio de la novel·la.
Arantxa Bea