Aquesta obra, primera novel·la de Roma i segona més antiga de la història, és una paròdia literària, on hi ha un tractament satíric de la societat, de la religió, de la mitologia, de les escoles filosòfiques, etc. Explica com Encolpi i el bell adolescent Gitó, el seu company de luxúries diverses, passen mil i una peripècies pels baixos fons de la Roma imperial: s'escapen d'un bordell, pateixen vexacions sexuals, són convidats a un sopar extravagant a la mansió d'un nou-ric, fugen amb un vell poeta que fa versos execrables i pateixen càstigs com ara una impotència persistent.