No puc no parlar d'Erasme de Rotterdam; antologia dels Adagis traduïda i introduïda per Joan Tello i Brugal.
«Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».
«Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».
Passatge del comentari a l’adagi 1001.
Desideri Erasme (Rotterdam,1466/1469 - Basilea, 1536). Sacerdot, teòleg, preceptor, filòleg, traductor, conseller del futur emperador Carles V i, sobretot, crític: amb l'Església, amb els governants i amb la societat en general. Independent i incòmode, Erasme va combatre la incultura, la degeneració dels costums i la pestilència de la guerra. Les seves obres mai no foren acollides amb indiferència: o bé eren aplaudides o bé eren blasmades. Cal destacar, entre altres, el Manual del cavaller cristià (1503), l'Elogi de la follia (1511), l'Educació del príncep cristià (1516), els Col·loquis (1518), Contra la barbàrie (1520), Del lliure albir (1524), el Ciceronià (1528) i la innovadora versió en llatí del Nou testament (Nouum Instrumentum, 1516) per la qual fou acusat de bastir els fonaments de la Reforma.
Els Adagis, publicats per primera vegada el 1500 amb el nom de Collectanea i ampliats per últim cop el 1536, van omplir trenta-sis anys de la vida de l'humanista, durant els quals recopila proverbis, frases sapiencials i mots metafòrics extrets de la lectura dels clàssics grecollatins i dels autors grecs que havia traduït al llatí.
Text extret de la contraportada del llibre.