dimarts, 5 de març de 2019

Us recomanem... Llibres. Educació i lleure.

Descobrint les novetats...

Joaquim Franch i Batlle (Barcelona, 1944 - Celrà, 1987) va ser el que els entesos anomenen un pedagog complet: mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador... 
Va treballar dins i fora de l’escola, enllaçant teoria i pràctica, acció i reflexió. És considerat un dels pedagogs catalans més polifacètics, innovadors i productius del segle XX.

Amb aquest llibre va guanyar l’any 1985 el premi Artur Martorell. 

Joaquim Franch va impulsar el 1983 un camp de natura amb l’objectiu de contribuir a la preservació dels aiguamolls de l’Empordà. El record i la satisfacció de l’experiència viscuda –de valor educatiu i ecològic− van motivar-lo a l’escriptura d’aquest llibre, una obra de reflexió i acció que conserva una gran actualitat.
El relat de l’experiència va precedit d’una primera part teòrica. Franch hi reflexiona sobre el concepte de lleure, la institucionalització d'aquesta pràctica i els «dinamismes de l'educació en el lleure»: com funciona, quins agents hi actuen, com es relacionen, amb quins motius. Hi apareixen les constants del seu pensament pedagògic, com són la capacitat per llegir la realitat, un discurs en diàleg amb altres pensadors o el talent per convertir els grups en equips productius. I, per damunt de tot, hi destaca la seva anàlisi crítica i alhora utòpica, el que va fer d’ell una referència en la pedagogia de la segona meitat del segle XX.
Aquesta obra es completa amb un estudi introductori de Jaume Trilla i el text inèdit «Ecos més llunyans», que Joaquim Franch no va poder incloure en l’edició de 1985.
Text extret de la contraportada del llibre.