dissabte, 15 de juny de 2019

Us recomanem... Llibres. Novel·la.

Descobrint les novetats...
A l'amic escocès de Maria Barbal.



L'autora torna amb aquesta novel·la després d'un silenci literari des de l’any 2014, quan va publicar En la pell de l’altre. Ens fa tornar al seu món originari pallarès i tanca el cicle que va obrir Pedra de tartera.

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.



Un matí, en Benet se'n recordarà bé, està dibuixant al jardí, veu que el brigadista s'hi acosta brandant unpaper i li somriu. Ell endevina que ha arribat el moment. Té la renglera d'arbres de Vilaboi quasi acabada. En veure l'escocès al costat, alça la ploma que començava a dibuixar les branques d'un pi. El George diu que és curiós que comenci el dibuix per la capçada. Riu. Tot seguit l'informa que està a punt de ser repatriat des del port de barcelona. Torna a casa, està content. Se'n va. Mentre el benet llegeix el document, l'escocès li estira el dibuix.
-Este es para mí.

Text extret de la contraportada del llibre.