Ruta literària de La Ciudad de los Prodigios de Eduardo Mendoza.

Amb motiu de la lectura de La Ciudad de los Prodigios de Eduardo Mendoza, Els dos Clubs de lectura de Llavaneres han fet la ruta literària de la obra. Guiats per ConeixerBCN es va seguir un itinerari que recorre els mateixos indrets sobre els que està ambientada la primera part de la novel·la.

La obra mostra l’evolució social i urbana que va patir Barcelona (La Ciudad de los Prodigios) entre les dues exposicions Universals 1888 – 1929.

Es va començar el recorregut per la Mansana de la Discòrdia en el Passeig de Gràcia. Vam anar cap a plaça Urquinaona per veure els límits entre el casc antic i l’Eixample. Caminant per Ciutat Vella arribem a l’Arc del Triomf i La Ciutadella, que va ser l’entrada al recinte de 'Exposició Universal, i d’aquí a l’Estació de França, localització protagonista del final del llibre.

Crònica de la sessió del club de lectura: Un cadàver Exquisit de Jordi Mata.

Amb motiu dels actes del Tricentenari, des del Club de Lectura de la biblioteca de Llavaneres

, vam aprofitar per llegir i comentar el llibre Un cadàver exquisit de Jordi Mata. El llibre tracta dels anys previs a la Guerra de Successió Espanyola i al setge que la ciutat de Barcelona va patir en el 1714.
En general el llibre no va acabar de fer el pes a la majoria de participants del club. Com a aspectes positius, cal destacar que la recreació en el dia a dia dels personatges és molt bona. 

Tot el referent qüestions purament històriques està molt aconseguit, fent-se notar que el autor és historiador. Per exemple, les descripcions del vestuari i dels utensilis de l’època, així com l’estil de vida dels personatges està molt ben presentat, acostant al lector a l’època que narra. 

El llibre explica molt bé tot el sistema gremial de la ciutat de Barcelona, així com les relaciones comercials i d'influència política de la ciutat condal amb els pobles i altres ciutats de la resta de Catalunya.
El punt de partida del llibre és molt bo. Es tracta d’un català que per diverses eventualitats acaba dins de la cort de Felip V. Malgrat aquest inici tan potent, el llibre dóna la sensació que podia haver-se tret molt més profit d’aquesta circumstància.

Una altra qüestió que no ha acabat de fer el pes ha sigut la barreja que es fa sobre la realitat i la ficció. L’autor mou els personatges reals fent-los fer i dir coses que es coneix que no són reals, o bé que són molt poc probables que això hagués passat d’aquesta manera, la qual cosa resta credibilitat a la novel·la. Aquest recurs provoca que els lectors constantment tinguin una sensació confusa.
A partir del llibre es va reflexionar sobre el valor de la història en l’actualitat, i es va entroncar amb el procés que hi viu Catalunya en l’actualitat. A més a més, amb la coincidència que el dia abans es va celebrar el referèndum a Escòcia, es va comparant amb el cas català.
A la propera sessió del club de lectura comentarem L’heretge, de Miguel Delibes.

Crònica de la sessió del club de lectura: Un cadàver exquisit de Jordi Mata, per Ferran Pizarro, conductor del club.

Sobre la visita de Monika Zgustova...

El divendres 6 de juny vam tenir la fortuna que vingués a visitar-nos a la biblioteca municipal de Llavaneres l'escriptora Monika Zgustova. Durant una hora i mitja, que se’ns va fer molt curta, la Monika ens va estar parlant de la seva obra i del seu llibre La nit de Vàlia.

Ens va parlar del procés que la va portar a escriure aquest llibre, i de les experiències que va viure en el procés de documentació, dels seus viatges per Rússia i de les entrevistes que va fer amb diferents dones que van ser condemnades a Gulags. De totes elles, Vàlia va ser la dona que més li va marcar, i de seguida va veure clar que la seva era una vida de novel·la i que mereixia ser narrada, malgrat que la novel·la és una obra de ficció i no una biografia i per tant hi ha experiències d'altres dones amb les quals es va entrevistar i que estan reflectides en el personatge de Vàlia.

La Monika ens va parlar d’aquestes dones, de la intensitat amb la qual van viure aquella situació, i de com veuen ara la vida, de la manca d’autenticitat del món “real” comparat amb els valors tan forts d’amistat, de superació, de solidaritat, etcètera, que s’hi trobaven dins el Gulag. I sentien que després la vida fora era una mica insípida.

També ens va explicar que la novel·la conté dos aspectes significatius que ella va plasmar; per una banda, la idea que qualsevol persona no coneix els seus límits fins que no es troba en una situació extrema, i això és el que els passa a les seves protagonistes. D’altra banda, el llibre vol ser un testimoni del fet que, si tens un motiu per viure, trobaràs la manera de continuar endavant, per difícil que siguin les circumstàncies.

També vam parlar de les dues parts del llibre, la vida de la Vàlia en els Gulags, i les posteriors eventualitats un cop surt de la reclusió, i les dificultats amb què es troba.

Crònica de la visita de Monika Zgustova, per Ferran Pizarro, conductor del club de lectura.

Crònica de la sessió del club de lectura: La nit de Vàlia de Monika Zgustova.

La darrera reunió del club de lectura de Llavaneres la vam dedicar a parlar del llibre La nit de Vàlia, de l'escriptora txeca establerta a Catalunya, Monika Zgustova. 

El llibre tracta sobre les condicions de vida de les dones en els gulags de l'antiga Unió Soviètica, i la seva posterior integració a la societat.

En general el llibre va agradar sense arribar a entusiasmar. La majoria dels assistents van destacar l'alta qualitat literària de la novel·la, amb una prosa molt ben definida i molt fàcil de llegir per la seva claredat i la utilització precisa del llenguatge.

La història està narrada d'una forma molt distant, sense entrar massa en les qüestions més emocionals. Els personatges són tractats amb una mancança d'empatia i els ha costat una mica connectar amb ells.

Les crues situacions que es viuen els personatges són inimaginables per a nosaltres. Tant les situacions climàtiques tan extremes en condicions de vida tan precàries, com el tracte que reben els reclusos, així com la situació d'exclusió social que reben un cop tracten de tornar a la societat se'ns fan quasi inimaginables, i fins hi tot ens poden donar sensacions de poc creïbles.

Un altra qüestió que va sobtar, és que el llibre està basat en fets reals, i que cap de les dones entrevistades voldria canviar res de la seva vida anterior.

El llibre és un cant a la vida, i no deixà de ser un llibre d'amor, d'amor a l'ésser humà, amb un missatge de superació personal per cadascun de nosaltres, on per adverses que siguin les circumstàncies amb les quals ens hi trobem, si en trobem un motiu per viure, trobarem la manera de sobreviure.

Crònica de la sessió del club de lectura: La nit de Vàlia de Monika Zgustova , per Ferran Pizarro, conductor del club.

El divendres vinent 6 de juny a les 7 de la tarda, l'autora Monika Zgustova ens visitarà a la biblioteca per parlar del seu llibre i de la resta de la seva obra.

Crònica de la sessió del club de lectura: La conxorxa dels enzes de John Kennedy Toole.

El divendres 11 d'abril ens vam reunir a la Biblioteca Municipal de Sant Andreu de Llavaneres per comentar el llibre de John Kennedy Toole, La conxorxa dels enzes.
El llibre narra la història d'Ignatius, un personatge molt peculiar que té la facilitat de pertorbar sempre el seu entorn.

Després de llegir la biografia de l'autor, sembla que el llibre és força autobiogràfic, tant la seva relació amb la mare, com les experiències en les feines on va treballar, i els personatges dels barris baixos de Nova Orleans que hi apareixen.
El llibre, o ha agradat molt, o no ha agradat gens. Aquells lectors que han entrat en el llibre, els ha agradat força, mentre que els altres que no han entrat, o no l'han acabat o l'han acabat molt forçats. Hem pogut constatar que aquest és un llibre que no deixa indiferent a ningú, pel seu plantejament, i perquè en si mateix no té un argument clar, ni existeix un conflicte concret que lligui la trama. El punt més conflictiu és l'humor irònic que hi ha en la novel·la, per alguns dels lectors no els hi ha agradat gens i el trobaven sense sentit, i en canvi per d'altres, ha estat genial.
S’ha comentat que el personatge d'Ignatius, un neci i un egoista, en la novel·la actua com de llanterna que il·lumina tot el que l'envolta. Un món i uns personatges aparentment normals, fins que hi apareix ell i amb la seva visió posa de manifest les seves incoherències i fa una crítica ferotge de la societat americana. I és precisament el Negre Jones, el personatge de menys nivell d’estudis, l’únic que s’adona que Ignatius és una bomba allà per on hi passa.
La propera lectura, La nit de Vàlia, una obra de Monik Zgustova sobre les dones que van viure als gulags.

Crònica de la sessió del club de lectura: La conxorxa dels enzes de John Kennedy Toole, per Ferran Pizarro, conductor del club.

Crònica de la sessió del club de lectura: L’any del diluvi d’Eduardo Mendoza.

El passat divendres 14 va tenir lloc la sessió del club de lectura per comentar el llibre d’Eduardo Mendoza, L'any del diluvi. El llibre narra la història d'una mare superiora de la postguerra espanyola que tracta de fer més hospitals per a pobres, i acaba enamorant-se d'Augusto Aixelà, el cacic del poble.
Per la majoria de participants, el llibre no els hi va acabar de fer el pes. Es va comentar que la novel·la

comença molt bé, i té un principi que fa pensar en una bona novel·la amb un bon argument, donat que té tots els components necessaris per ser-ne, però a mesura que es va desenvolupant la trama, la novel·la comença a decaure, al mateix temps que s'accelera el ritme literari, per acabar d'una forma molt ràpida i sobtada. L'autor utilitza molts poques planes per fer el desenllaç final, i en poques ratlles acaba resumint trenta anys de la vida dels personatges.

També es va comentar que tant els personatges com la història en si són poc creïbles, sobretot en la forma en què està narrada. Els personatges són plans i evolucionen poc al llarg de la novel·la. A més són molt extremistes, els bons són molt bons i els dolents molt dolents, el que li confereix una mancança de veracitat a la novel·la. No tothom va estar d'acord en aquests aspectes, encara que sí era una opinió majoritària, hi havia, però, a qui si li havia agradat la novel·la, e inclús pensava que els personatges eren més profunds del que s'estava comentant. En concret el personatge de la monja, Sor Consuelo, mostra clarament la feblesa humana i no és tan banal com a priori poc semblar.

Un altre comentari és que que estranya una mica aquests aspectes negatius, donada la valia de l'escriptor, i tothom va estar d'acord que no és una de les millors novel·la d'Eduardo Mendoza. Malgrat tot, qui més qui menys, havia trobat un cert interès que l'havia fet arribar fins al final de la lectura.

El personatge de la monja és el que més controvèrsia va generar, donada la seva condició de religiosa i per tant si és o no, un model social pels altres.

Sobre el model narratiu, es va destacar que malgrat que la novel·la està escrita sense puntuar els diàlegs, i tenint present la dificultat literària que això comporta, potser no és la millor opció per donar-li agilitat a la novel·la.

I sense més, ens vam acomiadar fins a la propera sessió que comentarem Una conxorxa d'enzes, o més coneguda per La conjura de los necios, d'en John Kennedy Toole.

Crònica de la sessió del club de lectura: L’any del diluvi d’Eduardo Mendoza, per Ferran Pizarro, conductor del club.