 |
Novetats musicals d'aquest mes a la Biblioteca   |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sala Música. Mostrar tots els missatges
dijous, 18 de maig del 2017
dimarts, 20 de desembre del 2016
Recomanacions musicals nadalenques.
dissabte, 29 d’octubre del 2016
Us recomanem... Música.
Jo competeixo de Manel.
Quart disc en estudi dels barcelonins Manel, des que es donaren a conèixer, l'any 2008, amb Els millors professors europeus, disc que els convertí en un autèntic fenomen a tot l'Estat.
Jo competeixo, produït per Jake Aron. introdueix la sonoritat electrònica sense renunciar a l'essència pop-folk.
L'àlbum va ser enregistrat als estudis Dr. Wu de Brooklyn (Nova York) durant els mesos de novembre i desembre del 2015.
dilluns, 12 de setembre del 2016
Us recomanem... Música.
Blackmore’s night. Under a Violet Moon. [S.L.]: Edel Records, 1999
A finals de la dècada dels noranta, el guitarrista Ritchie Blackmore, ex-Deep Purple, i membre fundador de la banda de rock dur Rainbow, es disposava a embarcar-se en un nou projecte: un grup de “rock medieval”, que dugué per nom Blackmore’s night, i que va formar amb la seva nova parella, la cantant Candice Night.
Under a Violet Moon, és el segon disc de la banda, on ja es nota una evolució en l'estil, i un domini més palès de Blackmore sobre les guitarres acústiques.
Destaquem les cançons Wind in the Willows, i Under a Violet Moon, que dóna nom al disc.
dilluns, 2 de novembre del 2015
Us recomanem... Música.
Kim Richey és una cantant nordamericana nascuda a Ohio, que, malgrat ser classificada en el gènere del country, quan l'escoltem arribem a la conclusió que és una mica més que country. Ben bé podria ser pop o fins i tot folk... El disc que recomanem és el seu treball de debut, que porta per títol el seu mateix nom, i que va ser editat l’any 1995. Del disc, destaquem el tema Here I go Again, i la prodigiosa facilitat i capacitat melòdiques d'aquesta cantant.
Molt recomanable.
divendres, 30 d’octubre del 2015
Us recomanem... Música.
Aquest estiu passat va fer 25 anys de la mort del genial guitarrista de blues Stevie Ray Vaughan, i hem volgut commemorar-ho recomanant el que va ser el seu segon treball discogràfic: Couldn’t Stand the Weather.
Stevie Ray Vaughan va nèixer a Texas, es va formar com a guitarrista i músic amb el seu germà gran: Jimmi Vaughan, i va esdevenir un dels guitarristes blancs de blues més influents dels anys vuitanta. En aquest segon disc, destaquem la cançó Voodo Chile, versió d’un tema de Jimmi Hendrix.
dimarts, 22 de setembre del 2015
Us recomanem... Música.
Green, Peter. In the Skies. [S. L.]: Castle, 2005.
In the Skies és el segon disc en solitari del famós fundador dels Fleetwood Mac: el guitarrista i vocalista de blues rock Peter Green. Després de deixar aquest mític grup de finals dels anys seixanta, Green va editar el seu primer disc en solitari: The End of the Game, que va sortir a la llum l’any 1970. En aquest seu segon disc, editat l’any 1979 (i ara reeditat l’any 2005), Green se’ns presenta en el seu estat més pur. Destaquen els temes Slabo day i Just for You. També destaca la presència d’un famós music d'estudi: Snowy White, que després d’aquest disc treballaria amb Pink Floyd i Thin Lizzy.
dissabte, 19 de setembre del 2015
Us recomanem... Música.
Led Zeppelin. Physical Graffiti. [S. L.]: Atlantic, 2015.
Reedició del disc del grup Led Zeppelin, publicat originalment l'any 1975, i que constituia el sisé disc d’aquest grup de rock. El disc estava constituit per temes originals, però el grup va decidir fer-lo doble a base d’introduir temes de discos anteriors en enregistraments que no havien sortit a la llum. L’èxit comercial del disc va ser notable, arribant a recollir nombrosos premis internacionals. Destaquem, dins els temes dels dos discos que componen l'album: Houses of the Holy, del primer disc, i Down by the Seaside, del segon disc.
dissabte, 12 de setembre del 2015
Us recomanem... Música.
Tercer disc de la cantant australiana de música country Jamie O’Neal. En aquesta ocasió, a diferència dels seus dos discos anteriors, gairebé totes les cançons del disc (de fet, menys la darrera: Wide Awake), són versions. La mateixa Jamie O’Neal ha explicat que la seva intenció era fer versions de cançons que havien estat molt importants per a ella, des de la seva infantesa, i l’objectiu és mantenir-les vives. D’entre els autors versionats, tots ells grans llegendes de la música country, trobem Loretta Lynn, Kriss Kristofferson o Don Gibson. Recomanem Golden Ring i Just One Time.
dimarts, 8 de setembre del 2015
Us recomanem... Música.
Darrer disc del mític cantant Bob Dylan, en el qual s'atreveix a versionar una sèrie de cançons del també mític cantant Frank Sinatra, enregistrades a finals dels anys cinquanta i principis de la dècada dels seixanta. Les cançons es situen en un registre melancòlic entre el desamor, la separació i les ruptures sentimentals. Com a curiositat, el disc està enregistrat en els mateixos estudis que van servir per les cançons originals de Sinatra; la instrumentació és molt bàsica i els enregistraments van ser fets en bona part de matinada. Destaquen cançons com Autumn Leaves.
dimarts, 11 d’agost del 2015
Us recomanem... Música.
Natalie Prass, disc homònim de l'artista nord-americana.
Co-produït i editat al segell del seu amic Matthew E. White, és considerat un clàssic modern ple de cançons de pop plenes de lletres sobre pors, desamors i inseguretats que Natalie Prass entona amb la seva delicada veu.
La crítica a jenesaispop.com d'aquest àlbum:
Herida por la infidelidad de su pareja Kyle Ryan Hurlbut, un guitarrista y compositor que incluso participó en la creación de algunas de estas canciones, Prass compuso y grabó estas nueve pistas en 2012 junto a los productores Trey Pollard y Matthew E. White para el sello-colectivo de ambos, Spacebomb Records.(...)
Tal vez el más brillante ejemplo de todo esto sea ‘My Baby Don’t Understand Me’, el corte que abre el disco. Natalie comienza a cantar sobria pero dulcemente hasta que, llegados al estribillo, se empequeñece en un agudo susurro que dice “nuestro amor es como un largo adiós, esperando al tren para llorar”. Luego, mecida por los arreglos de hasta 13 músicos (...), la voz de Prass va creciendo, volviéndose rotunda en su fragilidad, a punto de quebrarse cuando canta demoledora “¿dónde ir cuando en tu único hogar hay un extraño?”, justo antes de una prodigiosa coda final. Ese maravilloso arranque es un punto álgido, sí, pero lo realmente asombroso es que apenas ningún momento en el resto del álbum desmerece lo más mínimo.La clave de este disco está en la contraposición de la voz particularmente aflautada y dulce de la cantante afincada en Nashville (realmente, su similitud con la de Jenny Lewis hace entender el porqué de su fichaje para la ex Rilo Kiley) con la pompa de su riqueza de arreglos, atronadores vientos y cuerdas que, pese a ciertos toques de sofisticación, claramente se recrean en los matices y la calidez de aquellas legendarias producciones de Bobby Eli y Thom Bell en el sello Philadelphia International. En suma, White y Pollard ejercen de Bacharachs para una Prass erigida en Karen Carpenter, más modesta vocalmente, pero que compone sus propias canciones.
Tal vez el más brillante ejemplo de todo esto sea ‘My Baby Don’t Understand Me’, el corte que abre el disco. Natalie comienza a cantar sobria pero dulcemente hasta que, llegados al estribillo, se empequeñece en un agudo susurro que dice “nuestro amor es como un largo adiós, esperando al tren para llorar”. Luego, mecida por los arreglos de hasta 13 músicos (...), la voz de Prass va creciendo, volviéndose rotunda en su fragilidad, a punto de quebrarse cuando canta demoledora “¿dónde ir cuando en tu único hogar hay un extraño?”, justo antes de una prodigiosa coda final. Ese maravilloso arranque es un punto álgido, sí, pero lo realmente asombroso es que apenas ningún momento en el resto del álbum desmerece lo más mínimo.La clave de este disco está en la contraposición de la voz particularmente aflautada y dulce de la cantante afincada en Nashville (realmente, su similitud con la de Jenny Lewis hace entender el porqué de su fichaje para la ex Rilo Kiley) con la pompa de su riqueza de arreglos, atronadores vientos y cuerdas que, pese a ciertos toques de sofisticación, claramente se recrean en los matices y la calidez de aquellas legendarias producciones de Bobby Eli y Thom Bell en el sello Philadelphia International. En suma, White y Pollard ejercen de Bacharachs para una Prass erigida en Karen Carpenter, más modesta vocalmente, pero que compone sus propias canciones.
El tándem se presenta infalible, ya sea en la mitad del álbum que abunda en números de soul à la Al Green, particularmente vibrante en una ‘Bird Of Prey’ hasta bailable y una ‘Your Fool’ encantadora, con esas palmas casi flamencas; o en la que se esmera en baladas de distintos palos, como el dramatismo de las delicadas cuerdas de ‘Christy’, la torch song más grande que la vida que es ‘Violently’ o el azucarado vals clásico de ‘It Is You’, como sacado de una antigua película Disney aunque su letra contenga más inquina y dolor del que parece. En su tracklist de apenas nueve cortes, solo cabría echar en cara que ‘Reprise’ sea apenas una reinterpretación de ‘Your Fool’ aunque, así y todo, se agradece que aporte cierta dosis de audacia, menos tópica, en sus arreglos. Su acusatoria letra, esta vez recitada, casi cobra así más sentido.(...)
divendres, 7 d’agost del 2015
Us recomanem... Música.
Vertebrats de David Mengual Free Spirits Big Band,
Obra guanyadora del Premi Enderrock 2015 de la crítica al millor àlbum de jazz.
La revista Enderrock diu el següent d'aquests disc:
L'últim treball de David Mengual Free Spirits Big Band,Vertebrats, és un viatge musical i visual de sons compartits. Les composicions comprenen versions originals articulades en sissuites que neixen de la ploma de Toni Vaquer, i que interactuen amb la dansa i la coreografia de Juliette Louste. Després dels anteriors discos, Menta, diari sonor (Produccions Jazz en Viu, 2013) i Univers Evans (Quadrant Records, 2011), a Vertebrats la Free Spirits Big Band segueix promovent la improvisació i el risc amb una declaració molt humana. La gran novetat és la incorporació natural del llenguatge d'orquestra de ball contemporani. Dos ballarins interactuen amb la banda com a músics per donar forma a l'obra del talentós pianista Toni Vaquer, sota la direcció artística i musical de David Mengual.Vertebrats implica la consolidació dels esperits lliures a la recerca constant d'un so únic i diferent en el panorama de les big bands.
divendres, 3 de juliol del 2015
Us recomanem... Música.
Aquest és el darrer disc de la banda gironina The Pepper Pots. Ja porten sis discos, amb aquest darrer, i la seva aposta pel soul amb so Motown continua. El disc està enregistrat amb aparells analògics i tot porta a provar d'emular el so original del soul de finals dels anys seixanta i començament dels setanta.
El canvi més evident respecte als anteriors discos del grup el trobem en les veus: ara són un duet integrat per Adriana Prunell i Aya Sima.
Molt recomanable tot el que fa aquest grup gironí que, amb ja deu anys a les seves esquenes fent soul, han acabat per fer un producte de molta qualitat, i l'han ofert al món sencer, ja que han fet gires pels Estats Units, el Japó, Anglaterra, França, Rússia o Alemanya.
dimarts, 30 de juny del 2015
Us recomanem... Música.
Darrer disc del guitarrista britànic Eric Clapton, i, un cop més, ens trobem amb un bon farcit de cançons versionades per homenatjar un altre músic. Recordem que fa pocs anys ja va fer un disc íntegrament dedicat a Robert Johnson, i ara li toca el torn al guitarrista nordamericà J. J. Cale.
Trobem un disc ple de versions, i, cosa que afegeix valor al disc, també trobem que les versions estan fetes en col·laboració amb diversos artistes de renom, a banda del mateix Clapton: Tom Petty, Mark Knopfler, John Mayer, Willie Nelson, Albert Lee, i el baixista Nathan East, entre els més coneguts.
Personalment, destacaria I Got the Same Old Blues.
dimecres, 17 de juny del 2015
Us recomanem... Música.
diumenge, 31 de maig del 2015
Us recomanem... Música.
.jpg)
Aquest nou treball, és el novè àlbum d'estudi de Ismael Serrano.
El nom fa referència a les tradicionals llamadas del carnaval uruguaià, on els convocants, a cop de timbal, surten al carrer i criden a tothom a sumar-se a la festa a través del ritme i la dansa. Però també és una crida a aixecar la mirada i celebrar que estem vius i rebels.
El cantautor inicia així la busca d'un so que remogui l'ànima i les consciències, amb aire de festa, sense abandonar el to poètic que sempre a presidit la seva música.
dilluns, 25 de maig del 2015
Un record... B.B. King
King, B. B. Lucille and friends. [S.L.]: MCA, 1995Recopilatori de cançons enregistrades en col·laboració amb diversos artistes, que el recentment traspassat guitarrista de blues, B B King, va fer cap allà a meitat anys noranta. El disc també és un tribut a la seva guitarra (Lucille), feta a mida a partir del famós model Gibson ES-355. El nom prové d’una dona per la qual es barallaven dos homes en una actuació de B B King, allà per l’any 1949. De resultes de la baralla, el local on es celebrava el concert es va incendiar.
El disc que recomanem, a banda d'oferir-nos peces molt conegudes dins el repertori blues, compta amb la participació d'artistes de renom: Bono, dels U2, Stevie Wonder, John Lee Hooker, Gary Moore, Albert Collins, Joe Walsh... i fins i tot un Beatle: Ringo Starr.
A destacar el primer tema: When Love Comes to Town, i el darrer: Let the Good Times Roll.
dimecres, 20 de maig del 2015
Us recomanem... Música. Infantil.
Descobrint les novetats....
És un disc que inclou jocs de falda, moixaines i cantarelles presents a la nostra cultura popular, junt amb altres d’originals. Els nous jocs de falda que ens proposa Dàmaris Gelabert, respecten l’essència dels jocs tradicionals, però, afegeixen riquesa musical i amplien i reforcen aspectes importants en el desenvolupament de l’infant.
dimarts, 19 de maig del 2015
Us recomanem... Música.
.jpg)
Monuments To An Elegy de Smashing Pumpkins.
Nou disc d'estudi dels Smashing Pumpkins, amb el que la banda reapareix després del seu aclamat treball Oceanía.
Aquest àlbum ha estat gravat a Chicago amb el guitarrista Jeff Schroeder, membre del grup des del 2007 i el bateria Tommy Lee. I constitueix el primer dels dos que tenen previst publicar en el pròxim any.
dilluns, 4 de maig del 2015
Us recomanem... Música.
Aquest és el novè àlbum de la banda de rock alternatiu Weezer. Des de l'any 2010, en què van treure el seu penúltim disc, Hurley, la banda no n'havia tret cap fins ara.
Aquest nou disc respon a una crisi creativa del grup i el fa retornar als seus orígens musicals, lluny dels elements electrònics i la producció pop moderna que els havia caracteritzat darrerament.
Per tant, tornem a tenir un disc dels Weezer com a grup de rock alternatiu. El disc està organitzat temàticament en tres grups de cançons: Belladona, The Panopticon Artist i Patriarchia, i, com a curiositat, en el treball previ a l'enregistrament del disc es van arribar a compondre fins a 200 temes; van ser seleccionats 20, i, finalment, al disc només en consten 13.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)