Us recomanem... Llibres. Història del Rock and roll.

Descobrint les novetats....

Història il·lustrada del rock de Susana Monteagudo i Luis Demano.

Llibre pensat per donar a conèixer als infants el context històric en què va néixer i es va desenvolupar aquest famós gènere musical que és el rock and roll. Ho fa seguint un recorregut cronològic que abasta des de la gènesi del moviment, amb Elvis, Chuck Berry, Bill Haley i Wanda Jackson al capdavant, fins als artistes que avui mantenen encesa la seva flama, com The White Stripes i The Strokes, entre d'altres.
Explica de manera esquemàtica i didàctica, com ha evolucionat la tecnologia musical des de la invenció de l'amplificació en 1904, o com s'escoltava la música quan no existia Youtube ni Spotify. També ofereix una guia per les cançons, els àlbums, els instruments i les discogràfiques que han fet del rock un gènere adorat a nivell mundial.

El rock no va néixer un dia concret. Tampoc no se’l va inventar una sola persona. Va sorgir a Amèrica del Nord de la combinació de diferents sons com el blues, el jazz, el country o el rhythm and blues, entre d’altres. Als anys cinquanta alguns músics van barrejar tots aquests gèneres sense ser conscients que aquest nou ritme produiria una gran revolució.

Història il·lustrada del rock explica aquesta revolució: bandes, festivals, cançons i àlbums imprescindibles, tribus urbanes, suports, estils, mitjans de comunicació, discogràfiques... Tot!

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Música.

Descobrint les novetats...

Viatge a l'espai. 

Col·lecció: Sessions pràctiques d'iniciació a la música i dansa.

Autors dels textos: Marta Canellas et al. 

Lletres de les cançons: Martina Escoda i Marta Canellas.

Llibre que té com a objectiu principal proporcionar materials pels mestres sobre sessions pràctiques d'iniciació a la música i la dansa, sent el resultat del treball de recerca d'un equip d'especialistes en música i dansa amb diferents grups d'infants de diverses edats.

Inclou un CD amb 27 pistes originals pensades per despertar la imaginació i treballar vivencialment diferents conceptes musicals. Un conjunt de cançons i d'activitats de moviment i joc simbòlic pensades per afavorir la consciència corporal i la sensibilitat musical.

Un munt de personatges i planetes imaginaris que volen ser un estímul per despertar la fantasia i la creativitat dels més petits des de l'etapa infantil fins a cicle mitjà de primària.

Text extret de la contraportada del llibre.

Recomanacions musicals nadalenques.

A skaggs family christmas. 

Cançó número 11: White Christmas

Christmas with Louis Armstrong. 
Cançó número 10: Winter Wonderland

Us recomanem... Música. Infantil.

Descobrint les novetats...

Toca't el melic. Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals,
El Mic i els seus amics canten cançons que fan picar de mans i moure els peus. Balla amb el Mic!
Segon disc d'en Mic i els seus amics, que inclou 16 cançons i una pista extra, també un llibret amb il·lustracions i la lletra de les cançons. Vuit d'aquests temes són originals, inspirats en les vivències i el món dels personatges de la pantalla. La resta són cançons tradicionals com Una mosca volava per la llum, Els titelles, Cap, panxa, genolls i peus, Eram, sam, sam o Mireu els meus ànecs.

Us recomanem.... Música. Ramon Lull.

Descobrint les novetats...
Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort, Capella Reial de Catalunya.

Enregistrament sonor del Concert commemoratiu i inaugural de l'Any Ramon Llull 2016.

El mestre Jordi Savall ha traduït en un llibre-disc la seva aproximació a la biografia de Ramon Llull a través de la música, entenent la música com el millor vehicle per apropar-se al temps i al món del filòsof i escriptor. 

Ho fa recorrent el moments més importants de la vida del filòsof, mitjançant lectures dels seus textos i la música de les veus de La Capella Reial de Catalunya, músics orientals i amb els instruments medievals d'Hespèrion XXI.

En el programa de mà Jordi Savall explica:

“Ramon Llull és un dels escriptors i poetes de la Catalunya medieval més destacats. Llull va viure una època de gran esplendor cultural, molt marcada per la coexistència, no sempre pacífica, de les tres cultures religioses del seu temps: la cristiana, l’àrab i la jueva. Ramon Llull, cèlebre i prolífic autor, exemplifica la universalitat d’aquest període amb una producció escrita que ha traspassat les fronteres i ha convertit el seu nou llenguatge en una eina per a la recerca de la veritat i l’entesa entre les cultures i les religions.
No sabem pas que ell fos músic; certament, però, estimava profundament l’art del cant; moltes de les seves poesies estaven pensades per ser cantades. Com ens confirma l’il·lustre musicòleg Higini Anglès (en el seu magistral estudi La Música a Catalunya fins el segle XIII), “és per això que ell, àdhuc no escrivint tonada novella per als seus cants, sovint anotava en quina tonada volia ell que es cantés una poesia determinada”. En efecte, moltes de les poesies de Llull estaven pensades per ser cantades i musicades.
Les músiques que ens acompanyaran en aquest viatge al temps de Ramon Llull per evocar la seva vida són les cançons, sirventès, planys i danses profanes de trobadors, trouvères i joglars, com Raimon de Miraval, Pèire Cardenal, Bernat de Ventadorn, presents en les diferents corts de Jaume I, Pere II El Gran, Alfons II El Liberal i de Jaume II. I també les músiques religioses i espirituals més representatives del moment, totes elles acompanyades amb les músiques orientals d’origen àrab o jueu que ens recordaran, amb la seva emoció i bellesa, els moments més importants de la vida de Ramon Llull, els seus viatges i els fets històrics més rellevants de la seva època”.

Us recomanem... Música.

Descobrint les novetats...

Jo competeixo de Manel.

Quart disc en estudi dels barcelonins Manel, des que es donaren a conèixer, l'any 2008, amb Els millors professors europeus, disc que els convertí en un autèntic fenomen a tot l'Estat.

Jo competeixo, produït per Jake Aron. introdueix la sonoritat electrònica sense renunciar a l'essència pop-folk. 

L'àlbum va ser enregistrat als estudis Dr. Wu de Brooklyn (Nova York) durant els mesos de novembre i desembre del 2015.

Us recomanem... Música.

Blackmore’s night. Under a Violet Moon. [S.L.]: Edel Records, 1999

A finals de la dècada dels noranta, el guitarrista Ritchie Blackmore, ex-Deep Purple, i membre fundador de la banda de rock dur Rainbow, es disposava a embarcar-se en un nou projecte: un grup de “rock medieval”, que dugué per nom Blackmore’s night, i que va formar amb la seva nova parella, la cantant Candice Night. 

Under a Violet Moon, és el segon disc de la banda, on ja es nota una evolució en l'estil, i un domini més palès de Blackmore sobre les guitarres acústiques. 

Destaquem les cançons Wind in the Willows, i Under a Violet Moon, que dóna nom al disc.

Us recomanem.... Llibres. Música.

Descobrint les novetats...

Vinilos: historia ilustrada del disco de Mike Evans.

Un recorregut per la Història de la Música, a través del seu suport, des de la invenció del fonògraf de Thomas Edison, el 1877, fins a l'actualitat.

Para que algo reviva, primero tiene que desaparecer, y esto, en el caso del vinilo, comenzó en los 80 con el auge del CD. Sin embargo, ni siquiera la caída en picado de las ventas supuso el final definitivo para este formato, que sobrevivió hasta experimentar un auténtico boom en la década de 2010. Los vinilos cuentan hoy con una legión de adeptos que no se resisten a la fascinación de todo un objeto de culto. Ahora que cualquier tema está tan solo a un golpe de clic, los auténticos fans de la música vuelven a disfrutar más que nunca del placer de coleccionar sus discos favoritos.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Música.

Clapton, Eric. Sessions for Robert J. New York: Reprise, 2004

Disc d’homenatge al mític bluesman dels anys trenta i quaranta Robert Johnson, que va enregistrar Eric Clapton ara ja fa uns quants anys. El disc està basat en la seva majoria en enregistraments d’assaigs, entre Dallas i Anglaterra. Fins i tot hi ha alguna cançó enregistrada en el mateix estudi que va fer servir Robert Johnson l’any 1937.
Trobem tant cançons “elèctriques” com acústiques, i també tenim un DVD d’acompanyament per satisfer els que ho volen escoltar tot i veure tot. Destaquem la presència de músics com Steve Gadd a la bateria, o Nathan East al baix. I pel que fa als temes, recomanem les versions de Kind Hearted Woman Blues i Sweet Home Chicago, que obre el disc.

Us recomanem... Música.

Whitesnake. Best of Whitesnake. Hayes: EMI, 2003
Disc recopilatori dels millors o més coneguts èxits de Whitesnake, la mítica banda de rock dur creada quan el cantant David Coverdale va deixar els Deep Purple, allà cap a finals dels anys setanta. 

El disc conté un repàs a la llarga trajectòria del grup i a les seves diverses etapes musicals: des dels inicis, amb el llegendari duet de guitarristes, Bernie Marsden i Micky Moody, fins a la formació actual, amb el no menys interessant guitarrista Reb Beach, ex-Winger, passant per les cançons enregistrades per Adrian Vandenberg, Steve Vai o John Sykes. Així, trobem cançons com Fool for your loving o Guilty of love, de la primera etapa de la banda, i també cançons com Still of the Night o The deeper the love.

Us recomanem... Música.

Kinks. Something else by the Kinks. London: Sanctuary, 2004

Something else, fou el setè disc en estudi del grup de rock anglès The Kinks. Editat l’any 1967, ha estat un dels treballs més ben valorats per la crítica especialitzada. No obstant això, el disc no va obtenir molt bones vendes, ni a Europa ni als Estats Units. 

El disc trenca una mica amb les tendències musicals del moment, molt ficades en la psicodèlia i el món mod. No és un disc de rock molt potent; més aviat de balades acústiques, rhythm and blues, etc. Destaquem el tema Waterloo sunset, que va arribar a situar-se com a número dos en les llistes de vendes britàniques, i que ha passat a la història com un dels millors temes del grup, amb excepció feta del conegudíssim You really got me.

Us recomanem... Música.

Flying Burrito Brothers. The Gilded Palace of Sin and Burrito Deluxe. [S.L.]: A&M, 1997

Reedició de 1997 del primer disc del grup de country rock Flying Burrito Brothers. 

El disc va ser editat per primer cop l'any 1969 i no va ser precisament un èxit de vendes. Ha estat amb els anys que aquest disc s'ha consolidat com un dels grans treballs dins la història del rock. En aquest sentit, la prestigiosa revista Rolling Stone va donar el número 192 al disc que recomanem, dins la seva llista dels 500 millors discos de la història del rock. 

Dels temes que composen el disc, volem destacar dos especialment, per com s'han fet de famosos; tant que fins i tot han estat versionats en nombroses ocasions: Sin City i Wheels.

Us recomanem... Música.

Lewis, Jerry Lee. Mean old man. [S.l.] : Shangr-La Roots, 2010
Entre uns que encara dubten que sigui viu, i altres que esperen ansiosos un altre disc del vell rocker, Jerry Lee Lewis sembla gaudir d'eterna joventut i àmplies amistats, ja que ha tret un disc nou, Mean old man, en el qual deixa patent la seva inesgotable energia i les ganes que tenen molts grans de la música rock de col·laborar amb ell.
Entre els molts artistes reputats que trobem en aquest disc de col·laboracions, hi podem destacar l’ex-Beatle Ringo Starr, Mick Jagger i Keith Richards, dels Rolling Stones, Slash, ex-guitarrista de Guns and Roses, Eric Clapton, Sheryl Crow, John Fogerty, Kris Kristofferson, etc.
I entre els molts temes del disc, fins a 18, recomanem el clàssic Dead flowers, amb la veu de Mick Jagger, Bad moon rising, amb John Fogerty, i el tema que tanca el disc: Miss the Mississipi and you.

Us recomanem... Música.

Descobrint les novetats...

Star wars de Wilco
Crítica del disc per Black Gallego a la revista Hipersonica:

(...)No obstante, no todo es más de lo mismo en Star Wars. Cuando un grupo tiene un sonido tan rico y completo como el de Wilco se puede permitir jugar con las mezclas para darle un color particular a sus canciones. Son un grupo que al mismo tiempo que miran los estilos que más les han influenciado les gusta hacer más caso a esos otros que consideran que están ignorando. En esta ocasión, han decidido tirar con una fórmula mucho más directa y rockera que en sus últimos trabajos, pero sin dejar que el resultado se vaya de las manos y dejen de sonar a ellos mismos.

De hecho, les es imposible no sonar a ellos todo el rato, aunque las intenciones y la ejecución choquen por completo con los de su anterior disco. Star Wars dura poco más de media hora y sólo una de las once canciones sobrepasa la barrera de los tres minutos, lo que unido a su sonido nos hace pensar que no podían idear un disco de Wilco más opuesto a The Whole Love. Pero la familiaridad que ha adquirido su estilo, la placentera conformidad en ciertos aspectos adquirida por ellos en plena madurez y su perenne toque especial para hacer y pulir sus canciones hace que en realidad no parezca que cambia gran cosa, que nos dé la sensación de estar escuchando todo el rato a Wilco centrados en las cosas que mejor saben hacer.

Pero lo que prima y destaca en Star Wars es lo mismo a lo que nos hemos ido agarrando en los últimos trabajos de Wilco: las canciones. Tras abrir con ese jugueteo que es ‘EKG’, nos atrapan con una buena perla llamada ’More…’, tema Wilco de toda la vida pero que no deja de sonar igual de bien. Muchos otros matarían por sacar una ‘Random Name Generator’, uno de los jitazos indiscutibles del disco, adictiva e inagotable. Y es difícil resistirse contra piezas tan deliciosas y plácidas como ‘Taste the Ceiling’, el animado rock and roll de ‘Pickled Ginger’ o la soberbia tríada que conforman ‘Cold Slope’, ‘King of You’ y ‘Magnetized’, un segmento que es una de las cimas de este álbum.

Wilco no superan del todo muchas de las grietas mostradas recientemente, pero sus virtudes siguen siendo muy palpables y suficiéntemente sublimes para que sigan manteniendo alto el listón. Queramos que no, la banda de Chicago sigue manteniendo un nivel más que digno en Star Wars a base de buenas canciones y de seguir recorriendo sus cuatro esquinas para seguir probando cuánto da de sí su característico sonido. No alcanzarán más la excelencia pretérita, pero están lejos de arrastrarse y de convertirse en una parodia de ellos mismos. Ya no hay grandes sorpresas, pero ellos saben aguantar sobradamente en lo cotidiano, insuficiente para algunos pero nada desdeñable para los que tienen en cuenta su trayectoria y la de otros grupos de su generación.

Música: presentació del disc "Vamos que nos vamos" de Sander Clasen

Aquests dissabte, a les 12.00 hores, el músic local Sander Clasen

ens presentarà el seu nou disc: Vamos que nos vamos.

No hi falteu!

Us recomanem... Música.

Richey, Kim. Kim Richey. New York: Polygram, 1995.

Kim Richey és una cantant nordamericana nascuda a Ohio, que, malgrat ser classificada en el gènere del country, quan l'escoltem arribem a la conclusió que és una mica més que country. Ben bé podria ser pop o fins i tot folk... El disc que recomanem és el seu treball de debut, que porta per títol el seu mateix nom, i que va ser editat l’any 1995. Del disc, destaquem el tema Here I go Again, i la prodigiosa facilitat i capacitat melòdiques d'aquesta cantant. 

Molt recomanable.

Us recomanem... Música.

Vaughan, Stevie Ray. Couldn’t Stand the Weather. [S.L.]: Sony, 1999.

Aquest estiu passat va fer 25 anys de la mort del genial guitarrista de blues Stevie Ray Vaughan, i hem volgut commemorar-ho recomanant el que va ser el seu segon treball discogràfic: Couldn’t Stand the Weather.

Stevie Ray Vaughan va nèixer a Texas, es va formar com a guitarrista i músic amb el seu germà gran: Jimmi Vaughan, i va esdevenir un dels guitarristes blancs de blues més influents dels anys vuitanta. En aquest segon disc, destaquem la cançó Voodo Chile, versió d’un tema de Jimmi Hendrix.

Us recomanem... Música.

Descobrint les novetats...

Green, Peter. In the Skies. [S. L.]: Castle, 2005.

In the Skies és el segon disc en solitari del famós fundador dels Fleetwood Mac: el guitarrista i vocalista de blues rock Peter Green. Després de deixar aquest mític grup de finals dels anys seixanta, Green va editar el seu primer disc en solitari: The End of the Game, que va sortir a la llum l’any 1970. En aquest seu segon disc, editat l’any 1979 (i ara reeditat l’any 2005), Green se’ns presenta en el seu estat més pur. Destaquen els temes Slabo day i Just for You. També destaca la presència d’un famós music d'estudi: Snowy White, que després d’aquest disc treballaria amb Pink Floyd i Thin Lizzy.

Us recomanem... Música.

Descobrint les novetats...

Led Zeppelin. Physical Graffiti. [S. L.]: Atlantic, 2015.

Reedició del disc del grup Led Zeppelin, publicat originalment l'any 1975, i que constituia el sisé disc d’aquest grup de rock. El disc estava constituit per temes originals, però el grup va decidir fer-lo doble a base d’introduir temes de discos anteriors en enregistraments que no havien sortit a la llum. L’èxit comercial del disc va ser notable, arribant a recollir nombrosos premis internacionals. Destaquem, dins els temes dels dos discos que componen l'album: Houses of the Holy, del primer disc, i Down by the Seaside, del segon disc.

Us recomanem... Música.

O’Neal, Jamie. Eternal. [S.L.]: Shanachie, 2014.

Tercer disc de la cantant australiana de música country Jamie O’Neal. En aquesta ocasió, a diferència dels seus dos discos anteriors, gairebé totes les cançons del disc (de fet, menys la darrera: Wide Awake), són versions. La mateixa Jamie O’Neal ha explicat que la seva intenció era fer versions de cançons que havien estat molt importants per a ella, des de la seva infantesa, i l’objectiu és mantenir-les vives. D’entre els autors versionats, tots ells grans llegendes de la música country, trobem Loretta Lynn, Kriss Kristofferson o Don Gibson. Recomanem Golden Ring i Just One Time.