Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Ara comença tot de Lluís Homar; edició de Jordi Portals.

Memòries on l'actor explica com ha gaudit i patit al llarg de quaranta anys dedicats a la interpretació, confessant la cara més fosca de l'èxit, les febleses però també els aprenentatges. 

Fa un recorregut per tota la seva trajectòria personal i professional, des dels seus inicis al Teatre Lliure fins a l'actualitat, on alterna el teatre amb el cinema i la televisió.

Lluís Homar, un dels actors més reconeguts del nostre país, fa, en aquest llibre, un exercici molt valent de sinceritat. Homar parla obertament de la seva carrera i de la seva vida. Teatre Lliure, Fabià Puigserver, Anna Lizaran, Lluís Pasqual, Pedro Almodóvar, Xavier Albertí, Nova York, Terra baixa, Hamlet. Lluís Homar explica moltes coses que mai no ha explicat. De voler ser el millor actor del món al preu que fos a voler guanyar la cursa de la vida. Aquest és el canvi que ha viscut i que ara vol compartir. Perquè guanyar la cursa de la vida és possible. Aquest és el gran missatge del llibre. Ara comença tot és un llibre escrit des del record, des del dubte, des de la certesa, des de la por, des de l’entusiasme, des de la complicitat. I, sobretot, des de l’honestedat. Escrit amb l’emoció a flor de pell, amb l’ànima, a vegades amb un somriure als llavis, a vegades amb llàgrimes als ulls.
«He trigat quaranta anys a saber, o a intuir si més no, per què vull fer les coses. I és ara quan començo a entendre quin sentit té tot plegat i és ara, sobretot, que començo a saber cap on vull anar. És per això que és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és ara quan comença tot.»

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Aquella porta giratòria de Lluís Foix.

Premi Josep Pla de narrativa 2016.

Amb aquesta obra, l'autor fa un recorregut pels seus anys a La Vanguardia, on va començar a treballar-hi com a traductor i va arribar a ser-ne director.

«No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fins a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat».

Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Biografia.

Descobrint les novetats...
Safranski, Rudiger. Goethe: la vida como obra de arte. Barcelona: Tusquets, 2015.
Goethe és una més de les biografies que l'historiador Rüdiger Safranski ha dedicat a les grans figures de la història de la filosofia alemanya. Entre elles: Heidegger, Nietzsche, Schopenhauer i Schiller. En aquesta ocasió li toca el torn a Goethe, figura cabdal dins la cultura alemanya de finals del segle XVIII i principis del XIX. Escriptor de poesia, assaig, obres de teatre, novel·les... Goethe és un personatge polifacètic, un dels últims savis amb curiositat i coneixements “universals” i que va voler fer de la vida, també, una obra d’art. Aquesta biografia ens aproxima tant al Goethe autor literari (Les desventures del jove Werther, Les afinitats electives), com al Goethe naturalista, filòsof, o personatge atret pel món de l’art. Safranski, que per escriure aquesta biografia ha disposat de nombroses fonts primàries (cartes, diaris, etc.), ha donat forma a una biografia fonamental, com ho són totes les seves, per aproximar-nos a l'obra d'aquest gran pilar de la cultura alemanya i europea.

Us recomanem... Llibres. Biografia.

Descobrint les novetats...

Mírame bien: memorias de Anjelica Huston.

Es la hija de John Huston, conoció de cerca a Carson McCullers, John Steibeck y Marlon Brando, posó para Richard Avedon y fue compañera sentimental de Jack Nicholson; interpreta papeles difíciles pisando fuerte y sin miedo al lado de directores como Woody Allen y Francis Ford Coppola... Eso es tanto como decir que Anjelica Huston ha vivido más de un chaparrón, pero su temperamento ha podido con todo y aquí está, dispuesta a contar su historia con talento y sentido del humor.
Tenía veintinueve años e intentaba hacerse un hueco como actriz cuando el director Tony Richardson se compadeció de ella. Era una pena que tener tanto talento le sirviera de tan poco: nunca llegaría a nada. Fiel a su carácter, Anjelica se tomó las palabras de Richardson como un verdadero reto. Mientras le contestaba con un «quizás tengas razón», pensaba para sus adentros «mírame bien». Y eso es lo que no ha dejado de hacer durante toda su vida: ser una criatura que reclama la mirada ajena.
Con una escritura franca, perspicaz y traviesa, la ex modelo y actriz se revela en estas memorias como una gran narradora dispuesta a revelar lo que ha descubierto de sí misma a lo largo de los años y a mostrar el lado más humano de una mujer apasionada.

El escritor irlandés Colm Tóibín ha dicho...
«Mírame bien son unas memorias brillantes, escritas con pasión y ganas de contar la verdad. Los recuerdos de su infancia en Irlanda y su juventud en Londres y Nueva York en los años sesenta son una auténtica joya.»

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem...Llibres. Biografia.

Descobrint les novetats...

Un Espía entre amigos: la gran traición de Kim Philby de Ben Macintyre; traducció castellana de David Paradela López.

Esta es, sin duda, la obra maestra de Ben Macintyre, autor de historias de espionaje tan memorables como La historia secreta del día D y El hombre que nunca existió. Macintyre no se limita a contarnos la historia del más famoso de los espías de la "guerra fría", sino que se propone recuperar a Kim Philby como personaje, como ser humano, visto a través de su larga relación con Nicholas Elliott, el compañero de trabajo y amigo a quien finalmente traicionó, pero que hasta el final no dejó de considerarle como "uno de los nuestros".
"Mientras devoraba este libro -ha escrito Walter Isaacson en el New York Times- tenía que repetirme una y otra vez que no era una novela. Porque aunque se lee como un relato de Graham Greene, de Ian Fleming o de John le Carré, Un espía entre amigos es una historia real, basada en una sólida investigación"

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Memòries.

Descobrint les novetats...

El Sac dels records: memòries de Mossèn Ballarín.

He acabat de remenar el sac dels records amb el bon humor d'un vell que no s'hi veu, que no pot escriure, però que encara té prou taruta per no enrabiar-se amb ningú i anar a la seva. 

De vell puc dir que tornes a tenir la mirada d'un carallot que començava a jugar a futbol. N'he ballades de totes, bones i males; a la vida m'han burxat, però no puc dir que m'hi hagi avorrit. 

Sóc capellà, he tingut la sort de no estar ficat en el món clerical, de manera que mai no he fet la punyeta al bisbe i m'he pogut donar a la gent. 

Ara, així de gran, tot allò que m'ha passat és vist des d'un somriure gairebé divertit. 

Acubillat pel rector que em va inspirar mossèn Tronxo, el poble de Gósol m'ha fet seu i em reca no ser prou llest per jugar-hi a la botifarra. 

Déu m'ha protegit i sa Mare se m'ha fet bressol.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres.

Pantalons curts de Joaquim Carbó és un dels primers títols de la col·lecció D'on vinc de l'editorial ARA llibres.

Col·lecció de memòries, en format breu, en què personatges de l'àmbit cultural recolliran els seus records d'infantesa.

"Un observador i un tafaner, així es descriu Joaquim Carbó quan era petit. Un nen curiós enmig d'unes circumstàncies estranyes i anòmales que no podia deixar de fixar-se en tot el que l'envoltava. Avui, esdevingut un escriptor estimat i respectat, ens regala les seves memòries d'infància.
Els amics, l'escola, els cinemes i les lectures; els carrers del barri de Gràcia, els edificis que ja no hi són i els llocs de tota la vida, a Caldes de Malavella. Pàgines que reviuen amb emoció i nostàlgia uns anys molt difícils de la nostra història, els de la Guerra Civil i la postguerra, però que, malgrat la misèria i la sordidesa imperants, respiren alegria i goig.

«Amb el pare altre cop a casa, vam tenir la

sort de reprendre aquella intensa vida familiar,

tan senzilla imodesta complena d’afecte

i tendresa, que mai no ens haurien hagut

d’alterar. Malgrat les circumstàncies, però,

sóc ben conscient que vam tenir sort perquè

vam sobreviure i ens vam recuperar.”»

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres.

A la biblioteca hi podreu trobar El record és un pont al passat, les memòries de Montserrat Carulla.
Les vivències d'una de les actrius catalanes més estimades per crítica, professió i públic (recentment guardonada per part de l'Acadèmia del Cinema Català del Premi Gaudí d'Honor 2013 per la seva trajectòria).

Ens relata els records d'infantesa, durant la Guerra Civil i la postguerra, els primers passos en el món del teatre -la coneixença d’algunes figures emblemàtiques de la cultura catalana com Josep Maria de Sagarra o el poeta Pere Quart-, les dificultats de la llengua...
"Els records són insistents, constants, i no et deixen al llarg de la vida. No els vas a buscar, són ells els que es fan visibles malgrat tu mateix. De vegades apareixen davant teu amb cara amable, i recordes un fet positiu, dolç o divertit que et provoca un somriure. Altres vegades, però, se't fan presents moments colpidors que voldries no haver viscut mai, però que són allà, als prestatges de la memòria."