dijous, 2 d’agost de 2012

Us recomanem... llibres.

Us volem recomanar una de les obres que podeu trobar a la Biblioteca, Julià, l'apòstata del novel·lista, assagista, dramaturg i guionista cinematogràfic, considerat un dels intel·lectuals nord-americans més crítics del seu país, Gore Vidal, mort dimarts als 86 anys.
Autor eclèctic, que va escriure novel·la, assaig i textos teatrals, va combinar a les seves obres observacions mordaces sobre política, sexe i la cultura del seu país. Activista i polític frustrat, va estar relacionat des de ben petit amb el món de la política per connexions familiars (cosí de Jimmy Carter i Al Gore, germanastre de Jacqueline Kennedy).
Imatge de la CNN
"Gore Vidal, un dels autors nord-americans més importants de la segona meitat del segle XX, va publicar Julian en llengua anglesa l’any 1964. Tot i tractar-se d’una novel·la, està considerada com un dels millors assaigs històrics sobre la vida de l’emperador Julià l’Apòstata (361-363 dC). L’obra resulta del tot imprescindible per entendre conceptes tant rellevants com per exemple la transformació de l’Europa romana cap a un món medieval, des del punt de vista d’un governant que veu com les bases sobre les que es cimentava el seu univers s’esfondren per donar pas a un nou ordre.
En efecte, Gore Vidal, en base a l’obra original escrita per Julià i els seus contemporanis, fa un retrat magistral en primera persona de les motivacions que portaren l’emperador a escometre la reforma de l'Imperi amb la Filosofia com a estendard. El príncep, que havia estat Cèsar de les Gàl·lies durant els cinc anys anteriors al seu regnat, va considerar necessari, entre d’altres accions, desarticular l’emergent jerarquia cristiana que feia uns pocs anys (aprofitant la gran crisi que un segle i mig després desembocaria en la caiguda de l’Imperi romà d’Occident) havia convençut a Constantí el Gran, tiet de Julià, de la conveniència que l’Imperi i els seus dirigents fossin cristians. Julià, després d’haver rebut primer una educació cristiana per imposició familiar i posteriorment una formació voluntària filosòfico-racional lluny de la cort, un cop proclamat emperador va tornar a implantar la llibertat de culte per a totes les religions i es va declarar obertament Helenista, acció que el va enfrontar amb el establishment de l’època i que li va valdre el sobrenom de “l’Apòstata” per a la posteritat.(...)"
Text extret de diaridanoia.cat