Quan els ogres es queden sols de Pere Puig Paronella; una adaptació lliure del llibre Eichmmann en Jerusalén. Un informe sobre la banalidad del mal, escrit per Hanna Arendt (1906-1975), filòsofa alemanya i una de les pensadores més influents del segle XX.
"Com explicar a un nen l’horror de la guerra? Com descriure-li la transformació de persones normals en torturadors? O l’existència de camps de concentració? O l’extermini nazi? Realment són qüestions difícils d’abordar amb els més petits, però prou importants com per mirar de fer-ho. I això és exactament el que fa Pere Puig i Paronella a Quan els ogres es queden sols, amb una extraordinària habilitat. L’estratègia és una plàcida xerrada entre un avi i el seu nét, que treballen junts arreglant les plantes del jardí. L’avi fa servir les males herbes com a metàfora per introduir el relat d’una esgarrifosa història que ell mateix va viure en primera persona quan era jove. Les males herbes serveixen d’excusa i de lliçó: “no les reguis perquè creixeran... arrenca-les d’arrel”. Així és com evitarem que els que són inicialment “gent normal”, es tornin “ogres” o, fins i tot, que ens hi tornem nosaltres mateixos deixant créixer males herbes al nostre cor.
La història que explica l’avi comença quan uns ogres, abans gent normal, comencen a proliferar i a organitzar-se. Volen dominar la resta de persones, menjar-se el seu menjar, treure’ls les seves coses... Després arriben les bufetades, el segrest, la reclusió en llocs “que semblen fàbriques” i, finalment, el fer-los desaparèixer. Per sort, l’avi se’n va poder sortir d’aquesta última baula de la monstruosa cadena del totalitarisme! La narració i les il·lustracions conformen una història plena de sorpreses, intriga i, sobretot, amb una lliçó de fons per a les noves generacions: cal estar atents, cal pensar què fem i per què ho fem i cal lluitar per preservar la llibertat i la dignitat. Així ho van fer alguns dels què van patir l’odi dels ogres; s’hi van enfrontar i van aconseguir vèncer aquests éssers que semblen molt grans però que en encarnen la major de les petiteses: fer mal “perquè toca”, escampar l’odi i el dolor per “obediència”."
Text extret d'Editorial Proteus. Per saber-ne més:
- Hanna Arendt a les Biblioteques.
- Quan els ogres es queden sols a la Biblioteca.