.jpg)
L'Últim neandertal: crònica partidista de la transició del lector en paper al lector digital de Lluís-Anton Baulenas.
Igual que els neandertals davant de l arribada de l' Homo sapiens, els lectors fidels al llibre en paper observen inquiets els evolucionats lectors del llibre digital i es pregunten per la pròpia extinció. L últim neandertal vol ser un homenatge entranyable a aquests lectors, a l' olor de tinta, al llibre com a objecte i a les fílies i fòbies de la lectura en paper.
Per Teresa Iribarren a Sant Jordi i la defensa del llibre en paper, segons Baulenas:
Igual que els neandertals davant de l arribada de l' Homo sapiens, els lectors fidels al llibre en paper observen inquiets els evolucionats lectors del llibre digital i es pregunten per la pròpia extinció. L últim neandertal vol ser un homenatge entranyable a aquests lectors, a l' olor de tinta, al llibre com a objecte i a les fílies i fòbies de la lectura en paper.
Per Teresa Iribarren a Sant Jordi i la defensa del llibre en paper, segons Baulenas:
(...)El libel còmic de Lluís-Anton Baulenas és fill d'aquest debat entre apocalíptics i integrats. Concebut a cavall de l’assaig i de la creació literària, i aparentment arrenglerat en les files dels nostàlgics defensors del volum imprès (d’aquí que a la coberta hi figuri la llegenda “Aquest llibre només es publicarà en paper”), recupera tots i cadascun dels arguments que han circulat en ambdós bàndols i n’afegeix de rocambolescos de collita pròpia, sovint en clau irònica.
En la primera part Baulenas desplega hiperbòlics elogis del llibre en paper, molts d’ells inscrits en els dominis sentimental, sensorial i artístic, i addueix raons ben prosaiques i pràctiques per defensar-ne la continuïtat, tot salpebrat amb anècdotes, neologismes, curiositats erudites i argumentacions ocurrents que persegueixen la complicitat del lector tradicional. És clar, Baulenas no oblida la celebració de la Festa del Llibre com a un dels motius per defensar la militància en la facció del paper. Així, dibuixa un escenari de Sant Jordi que possiblement els més pessimistes ja han imaginat: (...)
En la primera part Baulenas desplega hiperbòlics elogis del llibre en paper, molts d’ells inscrits en els dominis sentimental, sensorial i artístic, i addueix raons ben prosaiques i pràctiques per defensar-ne la continuïtat, tot salpebrat amb anècdotes, neologismes, curiositats erudites i argumentacions ocurrents que persegueixen la complicitat del lector tradicional. És clar, Baulenas no oblida la celebració de la Festa del Llibre com a un dels motius per defensar la militància en la facció del paper. Així, dibuixa un escenari de Sant Jordi que possiblement els més pessimistes ja han imaginat: (...)
En la segona part del divertit discurs, Baulenas aplega els arguments de defensa del llibre electrònic, altrament anomenat ebook. Amb no menys ironia assenyala les virtuts dels llibres digitals, com ara la seva practicitat, que frenin la desforestació i que arribin més fàcilment als joves.
En qualsevol cas, a les conclusions el novel·lista aposta per una solució conciliadora i salomònica: invita els paleolectors i als neolectors a conviure amb respecte i harmonia. Als primers els anima a practicar la “curiositat activa”. Als editors i als llibreters els recomana que s’adaptin als nous temps, que sàpiguen donar bons serveis als nous lectors que practiquen una lectura interactiva. En darrera instància, tanmateix, subratlla una qüestió francament seriosa: contra el que cal lliurar la batalla no és en contra del llibre electrònic, sinó en contra de la davallada dels índex de lectura.