Descobrint les novetats...
Sota l'asfalt de Llort.
Sota l'asfalt de Llort.
Un malson en espiral descendent, salpebrat d'erotisme, humor i violència.
A Barcelona, cada dia, més d'un milió d'usuaris recorren els cent vint-i-tres quilòmetres de vies de la xarxa de metro. Un d'aquests és el Marçal, un noi de vint-i-set anys que un dijous al vespre surt de casa decidit a trobar el seu pare. La nit serà llarga. La recerca, intensa. Les amistats, perilloses.
Què pot arribar a ocultar la gruixuda capa d'asfalt que ens aïlla de la foscor del subsòl?
Què hi ha de cert i què és llegenda urbana en el laberint de vies, túnels i estacions?
Text extret de la contraportada del llibre.
L'autor explica que el va motivar a escriure aquesta novel·la al Blog de Jordi Cervera:
(...)Aquesta novel·la, “Sota l’asfalt”, parteix d'una sobretaula de sopar amb altres escriptors i il·lustradors. Els il·lustradors, alguns, si més no, poden ser professionals però en el cas dels escriptors cal aplicar allò de “sí, ets escriptor, però de què treballes?”. Una de les companyes de taula, Àfrica Ragel, condueix metros fa sis o set anys i en només quinze minuts va explicar tot d’anècdotes o situacions quotidianes o perilloses o tot barrejat sobre la seva feina que em van posar en marxa el cervell creatiu. Amb molta embranzida, haig de dir. Vam fer la broma: “aquí hi ha una novel·la”, i així va quedar, uns mesos.(...)
La meva intenció era escriure una mena de “thriller” amb elements de sèrie B. Com un “fast food” però amb alguns ingredients més gourmet, com ara referents, escenes, diàlegs... De fet, no deixa de ser una baixada al subsòl de la ciutat i a l'interior d'uns personatges, i això sol ser interessant, en un sentit psicològic(...)Seguint aquest fil, també afegiré que un 75% de la novel·la està narrat en primera persona i present, com si fos una càmera subjectiva a base de frases curtes, seques, però que el 25% final és en tercera persona, més “normal”, i aclareix moltes coses i n'afegeix d'altres.(...)
(...)Aquesta novel·la, “Sota l’asfalt”, parteix d'una sobretaula de sopar amb altres escriptors i il·lustradors. Els il·lustradors, alguns, si més no, poden ser professionals però en el cas dels escriptors cal aplicar allò de “sí, ets escriptor, però de què treballes?”. Una de les companyes de taula, Àfrica Ragel, condueix metros fa sis o set anys i en només quinze minuts va explicar tot d’anècdotes o situacions quotidianes o perilloses o tot barrejat sobre la seva feina que em van posar en marxa el cervell creatiu. Amb molta embranzida, haig de dir. Vam fer la broma: “aquí hi ha una novel·la”, i així va quedar, uns mesos.(...)
La meva intenció era escriure una mena de “thriller” amb elements de sèrie B. Com un “fast food” però amb alguns ingredients més gourmet, com ara referents, escenes, diàlegs... De fet, no deixa de ser una baixada al subsòl de la ciutat i a l'interior d'uns personatges, i això sol ser interessant, en un sentit psicològic(...)Seguint aquest fil, també afegiré que un 75% de la novel·la està narrat en primera persona i present, com si fos una càmera subjectiva a base de frases curtes, seques, però que el 25% final és en tercera persona, més “normal”, i aclareix moltes coses i n'afegeix d'altres.(...)