Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort, Capella Reial de Catalunya.
Enregistrament sonor del Concert commemoratiu i inaugural de l'Any Ramon Llull 2016.
El mestre Jordi Savall ha traduït en un llibre-disc la seva aproximació a la biografia de Ramon Llull a través de la música, entenent la música com el millor vehicle per apropar-se al temps i al món del filòsof i escriptor.
Ho fa recorrent el moments més importants de la vida del filòsof, mitjançant lectures dels seus textos i la música de les veus de La Capella Reial de Catalunya, músics orientals i amb els instruments medievals d'Hespèrion XXI.
En el programa de mà Jordi Savall explica:
“Ramon Llull és un dels escriptors i poetes de la Catalunya medieval més destacats. Llull va viure una època de gran esplendor cultural, molt marcada per la coexistència, no sempre pacífica, de les tres cultures religioses del seu temps: la cristiana, l’àrab i la jueva. Ramon Llull, cèlebre i prolífic autor, exemplifica la universalitat d’aquest període amb una producció escrita que ha traspassat les fronteres i ha convertit el seu nou llenguatge en una eina per a la recerca de la veritat i l’entesa entre les cultures i les religions.
No sabem pas que ell fos músic; certament, però, estimava profundament l’art del cant; moltes de les seves poesies estaven pensades per ser cantades. Com ens confirma l’il·lustre musicòleg Higini Anglès (en el seu magistral estudi La Música a Catalunya fins el segle XIII), “és per això que ell, àdhuc no escrivint tonada novella per als seus cants, sovint anotava en quina tonada volia ell que es cantés una poesia determinada”. En efecte, moltes de les poesies de Llull estaven pensades per ser cantades i musicades.
Les músiques que ens acompanyaran en aquest viatge al temps de Ramon Llull per evocar la seva vida són les cançons, sirventès, planys i danses profanes de trobadors, trouvères i joglars, com Raimon de Miraval, Pèire Cardenal, Bernat de Ventadorn, presents en les diferents corts de Jaume I, Pere II El Gran, Alfons II El Liberal i de Jaume II. I també les músiques religioses i espirituals més representatives del moment, totes elles acompanyades amb les músiques orientals d’origen àrab o jueu que ens recordaran, amb la seva emoció i bellesa, els moments més importants de la vida de Ramon Llull, els seus viatges i els fets històrics més rellevants de la seva època”.
No sabem pas que ell fos músic; certament, però, estimava profundament l’art del cant; moltes de les seves poesies estaven pensades per ser cantades. Com ens confirma l’il·lustre musicòleg Higini Anglès (en el seu magistral estudi La Música a Catalunya fins el segle XIII), “és per això que ell, àdhuc no escrivint tonada novella per als seus cants, sovint anotava en quina tonada volia ell que es cantés una poesia determinada”. En efecte, moltes de les poesies de Llull estaven pensades per ser cantades i musicades.
Les músiques que ens acompanyaran en aquest viatge al temps de Ramon Llull per evocar la seva vida són les cançons, sirventès, planys i danses profanes de trobadors, trouvères i joglars, com Raimon de Miraval, Pèire Cardenal, Bernat de Ventadorn, presents en les diferents corts de Jaume I, Pere II El Gran, Alfons II El Liberal i de Jaume II. I també les músiques religioses i espirituals més representatives del moment, totes elles acompanyades amb les músiques orientals d’origen àrab o jueu que ens recordaran, amb la seva emoció i bellesa, els moments més importants de la vida de Ramon Llull, els seus viatges i els fets històrics més rellevants de la seva època”.