dijous, 9 de febrer del 2017

Us proposem... Assaig.

Descobrint les novetats...
Madres arrepentidas: una mirada radical a la maternidad y sus falacias sociales
d'Orna Donath; traducción de Ángeles Leiva Morales.

#madresarrepentidas pone sobre la mesa algo de lo que apenas se habla: las muchas mujeres que, una vez han sido madres, no han encontrado la «profetizada» plenitud. Aman a sus hijos por a su vez no quieren ser madres de nadie.
En este ensayo controvertido, tan minucioso como iluminador, la socióloga Orna Donath examina la dimensión del tabú, desactiva los dictados sociales y deja que sean las propias madres quienes hablen de sus experiencias. Así, #madresarrepentidas se erige como un nuevo e imprescindible manifiesto feminista, llamado a romper barreras.


Compartim la ressenya de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú al BiblioBlog-Una mar de lletres:
(...)L’assaig es compon de 23 entrevistes a mares (algunes fins i tot ja àvies) disposades a parlar sobre el fet que es penedeixen de la seva maternitat.
Encara que l’estudi es va dur a terme a Israel, un país amb unes característiques sociològiques molt concretes, les seves conclusions es poden extrapolar a la resta de territoris: la maternitat es dóna a tot el món. I el possible penediment que comporta, un tabú fins al moment, també.
És un tema del qual no es parla i que provoca opinions molt oposades. Aquí no es parla de no voler als fills ni de no cuidar-los o alegrar-se amb els seus assoliments. Del que parlen les dones entrevistades és que si tinguessin l'oportunitat de tornar enrere en el temps, no els tindrien. Sense més. Tots coneixem dones que han tingut fills sense saber molt bé per què: “Perquè tocava”, “Perquè era el següent pas”, “Perquè vaig pensar que anava a ser la meravella que m'havien explicat…”
Donath no tracta a cap moment de buscar causes ni de treure conclusions, però el que sí fa l'autora és criticar la visió de les dones creada per aquesta barreja de “patriarcat i capitalisme” en què s’assenta la nostra societat. Això, lligat a la dimensió religiosa i a la imatge de perfecció que es publicita, exerceix una (de vegades insuportable) pressió sobre les dones.
Però Madres arrepentidas posa sobre la taula una cosa que és molt difícil d'acceptar que digui una dona una vegada ha estat mare: que no han trobat la «profetitzada» plenitud. Estimen als seus fills, però al mateix temps no volen ser mares de ningú (...)