Babilònia de Yasmina Reza.
Obra que ha rebut el Premi Renaudot 2016.
Una intensa tragicomèdia, amb tocs de thriller, seguint una estructura narrativa gairebé teatral, on l'autora explora els avencs de l'ànima, la incertesa i el buit que envolten a l'ésser humà.
L’Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la seixantena, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica més sola des que el seu fill s’ha independitzat, però viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per animar-se, decideix organitzar una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada.
Acabada la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l’ha estrangulat. I els demana que l’ajudin a desfer-se del cadàver...
En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats humanes, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida diària, humor descarnat per retratar l’angoixa, la incertesa… El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la quotidianitat es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s’han d’enfrontar al vertigen de l’abisme i a si mateixos.
«La nova novel·la de Yasmina Reza té un aire de pel·lícula dels germans Coen. Un pessic de novel·la policíaca i un toc d’humor negre hàbilment salpebrat per amortir la desesperació… Un llibre excel·lent» (Julien Bisson, Lire); «Un llibre terrible i commovedor sobre el pas del temps, l’enyor que s’acumula, la felicitat que s’allunya, la solitud creixent… Una novel·la brillant» (Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur).
Obra que ha rebut el Premi Renaudot 2016.
Una intensa tragicomèdia, amb tocs de thriller, seguint una estructura narrativa gairebé teatral, on l'autora explora els avencs de l'ànima, la incertesa i el buit que envolten a l'ésser humà.
L’Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la seixantena, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica més sola des que el seu fill s’ha independitzat, però viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per animar-se, decideix organitzar una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada.
Acabada la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l’ha estrangulat. I els demana que l’ajudin a desfer-se del cadàver...
En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats humanes, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida diària, humor descarnat per retratar l’angoixa, la incertesa… El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la quotidianitat es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s’han d’enfrontar al vertigen de l’abisme i a si mateixos.
«La nova novel·la de Yasmina Reza té un aire de pel·lícula dels germans Coen. Un pessic de novel·la policíaca i un toc d’humor negre hàbilment salpebrat per amortir la desesperació… Un llibre excel·lent» (Julien Bisson, Lire); «Un llibre terrible i commovedor sobre el pas del temps, l’enyor que s’acumula, la felicitat que s’allunya, la solitud creixent… Una novel·la brillant» (Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur).
Text extret de la contraportada del llibre.