Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Un Esbós del passat de Virginia Woolf; traducció i epíleg de Dolors Udina.

Virginia Woolf (Londres, 1882 - Sussex, 1941) va escriure aquest llibre, unes memòries parcials, centrades en els anys de la seva d'infantesa i adolescència, durant el 1939 i el 1940, mentre enllestia la biografia del pintor i crític d’art Roger Fry, membre del Grup de Bloomsbury, igual que ella.

Virgina Woolf va escriure Un esbós del passat entre l'abril del 1939 i el novembre del 1940, mesos abans de suïcidar-se. Hi rememora fragments de records i petites escenes de felicitat a la casa d’es-tiueig de la família a Saint Ives, on essent encara molt petita va experimentar el que ella anomenava el seus "moments de ser", instants de plenitud que esdevindrien els fars de la seva memòria. I també hi reviu moments de tensió familiar, degudes, principalment, al caràcter despòtic tant del seu pare com dels seus germans grans, formats en les convencions victorianes.
Més enllà d'aquestes vivències, Woolf reflexiona sobre com va nèixer el seu desig d'escriure i com es construeixen en la seva memòria els records, de vegades a partir de detalls insignificants. I, sobretot, hi sentim la seva veu més íntima, més propera, més càlida.

"Em produeix un gran plaer reunir les parts separades, potser perquè en fer-ho n'elimino el dolor. Potser és el plaer més gran que conec".

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Prohibido nacer: memorias de racismo, rabia y risa de Noah Trevor; traducció de Javier Calvo.

El còmic Trevor Noah, presentador del programa estatunidenc The Daily Show, recorda la seva infància, adolescència i joventut, sota una mirada punyent de la vida a Sud-Àfrica sota l'apartheid.

- Mi madre me quería tanto, que tuvo que tirarme de un coche en marcha para que huyera.
- Mi padre me quería tanto, que cuando paseaba conmigo lo hacía por la vereda de enfrente, sin mirarme.
- Mi padre era suizo, muy blanco.
- Mi madre era xhosa, muy negra.
- Y, según las leyes del apartheid, por ser de razas distintas tenían prohibido hacer el amor.
- Pero al parecer lo hicieron... porque nací yo.
- Lo peor que podía haber hecho.

Trevor Noah (Johannesburgo, 1984) nació en una familia pobre en la violenta Sudáfrica del apartheid. Dos décadas después, es la nueva estrella de la comedia política en EE. UU. y el principal azote de Donald Trump.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
50 palos ... y sigo soñando de Pau Donés.

En el que és el seu primer llibre, Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo, repassa la seva vida en 50 capítols curts, explicant en primera persona, en un llenguatge amè i col·loquial, els seus pensaments, idees, inquietuds i vivències...

50 palos no es una biografía, porque las biografías huelen a muerto, dice Pau Donés. Así que si hay modo alguno de entender este libro es como una reflexión, una charla amistosa que se alarga hasta la madrugada y en la que Pau da cuenta de sus mejores momentos, pero también de los peores. Del suicidio de una madre, del fracaso amoroso, de una carrera con altibajos que cuando de repente repunta queda interrumpida por un diagnóstico atroz, cáncer de colon.
Pero no es este lugar para lamentos ni para la melancolía. Porque este es un libro optimista, como la música de Jarabe de Palo, como la filosofía que rige la vida de Pau. Este es un libro tierno, honesto, divertido y ácido, incluso. Y emotivo. 
Una respuesta a todas las preguntas que tantos periodistas nunca le hicieron o que si le hicieron no quiso responder y que ahora, ante la perspectiva de una nueva vida, se ha propuesto escribir.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Ara comença tot de Lluís Homar; edició de Jordi Portals.

Memòries on l'actor explica com ha gaudit i patit al llarg de quaranta anys dedicats a la interpretació, confessant la cara més fosca de l'èxit, les febleses però també els aprenentatges. 

Fa un recorregut per tota la seva trajectòria personal i professional, des dels seus inicis al Teatre Lliure fins a l'actualitat, on alterna el teatre amb el cinema i la televisió.

Lluís Homar, un dels actors més reconeguts del nostre país, fa, en aquest llibre, un exercici molt valent de sinceritat. Homar parla obertament de la seva carrera i de la seva vida. Teatre Lliure, Fabià Puigserver, Anna Lizaran, Lluís Pasqual, Pedro Almodóvar, Xavier Albertí, Nova York, Terra baixa, Hamlet. Lluís Homar explica moltes coses que mai no ha explicat. De voler ser el millor actor del món al preu que fos a voler guanyar la cursa de la vida. Aquest és el canvi que ha viscut i que ara vol compartir. Perquè guanyar la cursa de la vida és possible. Aquest és el gran missatge del llibre. Ara comença tot és un llibre escrit des del record, des del dubte, des de la certesa, des de la por, des de l’entusiasme, des de la complicitat. I, sobretot, des de l’honestedat. Escrit amb l’emoció a flor de pell, amb l’ànima, a vegades amb un somriure als llavis, a vegades amb llàgrimes als ulls.
«He trigat quaranta anys a saber, o a intuir si més no, per què vull fer les coses. I és ara quan començo a entendre quin sentit té tot plegat i és ara, sobretot, que començo a saber cap on vull anar. És per això que és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és ara quan comença tot.»

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Crónica personal de Joseph Conrad; traducción: Miguel Martínez-Lage.

A los cincuenta y cinco años, Joseph Conrad recibió de su amigo y también novelista Ford Madox Ford la propuesta de escribir sus memorias para la English Review. El resultado fue un texto breve, estructurado sin orden cronológico, con una idea muy particular del género autobiográfico, que no dejó por cierto muy satisfecho a su amigo, el cual sin duda esperaba algo más extenso y, decididamente, más convencional. Menos no podía esperarse, sin embargo, de quien creía que la novela era “una forma de vida imaginaria más clara en cualquiera de los casos de la realidad” y que “sólo en la imaginación de los hombres encuentra cada verdad una existencia eficaz e innegable”. Sin ánimo confesional, “sin ninguna comezón por justificar mi existencia”, Crónica personal es una hermosa, templada colección de recuerdos elaborada con la complejidad y el elevado criterio del arte novelístico conradiano, y dedicada especialmente a los acontecimientos e impresiones que se produjeron en el umbral de lo que él llamó sus “dos vidas”: la vida del mar en la que pasó veinte años y la vida de las letras a la que se consagró hasta su muerte. Magistral e impertinente, cabe situarla entre los máximos aciertos de su autor.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Aquella porta giratòria de Lluís Foix.

Premi Josep Pla de narrativa 2016.

Amb aquesta obra, l'autor fa un recorregut pels seus anys a La Vanguardia, on va començar a treballar-hi com a traductor i va arribar a ser-ne director.

«No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fins a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat».

Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.

Text extret de la contraportada del llibre.