Botes d'aigua sueques d'Henning Mankell; traducció de Montserrat Pagès Vila.
Última i pòstuma novel·la d'Henning Mankell, autor suec conegut arreu del món per la seva sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel cèlebre inspector Kurt Wallander, que va deixar acabada abans de morir l'octubre del 2015.
En aquest relat profunditza sobre l'existència i l'amor, la vellesa, les ganes de viure però també les relacions entre generacions, ja siguin familiars o de caire sentimental.
Una nit de tardor, en Fredrik Welin, el protagonista de l'exitosa novel·la Sabates italianes, es desperta quan un incendi arrasa casa seva. Amb seixanta-nou anys, aquest solitari metge jubilat surt penosament d'entre les flames, calçat amb unes botes de pluja (però totes dues pertanyen al peu esquerre). Només queden, l'endemà al matí, unes ruïnes pudents: ha perdut casa seva i totes les seves pertinences, i s'ha de mudar a una caravana. Quan per l'arxipèlag s'escampa el rumor que ell ha provocat el foc, la policia l'interroga, però no l'arriba a acusar. Tot d'una, la Louise, la filla d'en Fredrik, viatja a l'illa per motius misteriosos.
Tots aquests esdeveniments sumeixen en el desconcert en Fredrik, que a la tardor veu com s'acosta la vellesa, també a la mort, i vol saldar tots els comptes pendents amb la vida. Malgrat això, quan coneix la Lisa Modin, una periodista que investiga l'incendi, se li desperten sentiments que feia molt de temps que tenia adormits, i pensarà de nou en la nit de Cap d'Any per celebrar amb els amics el goig d'estar viu.
Text extret de la contraportada del llibre.