Un retrat del món de les persones que viuen sense sostre, escrit amb cruesa i realisme, sense defugir la tendres, utilitzant experiències reals gràcies a l'amistat que té amb un grup de sensesostre del Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.
El protagonista d'Il·lusions elementals és un col·leccionista d'errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre's quant a l'amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l'excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s'ha deixat dur per les lleis de l'atzar.
És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se'n, l'aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d'altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L'únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l'ànima que a poc a poc es contagia al cos.
És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se'n, l'aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d'altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L'únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l'ànima que a poc a poc es contagia al cos.
Amb aquesta novel·la, Ponç Puigdevall, crític i escriptor amb una llarga i consolidada trajectòria, ha obtingut el Premi Joanot Martorell 2016.
Text extret de la contraportada del llibre.