“El primer golpe, como la primera palada de tierra sobre el ataúd, fue seco y duro; lo recibió en la cara, pero lo sintió en el corazón. Y así quedo ella, como la gente que mira la tierra cubrir el féretro, llorosa, inmóvil, incrédula ante su destino, llena de dudas, vacía de ilusión, intentando encontrar una inexistente explicación”.
Amb aquestes dures paraules comença el llibre Mi marido me pega lo normal, del psicòleg Miguel Lorente Acosta, i que, entre d'altres coses, posa molt l'èmfasi en la normalització de la violència de gènere, ja que, una de les manifestacions més visibles d'aquesta violència és el fet que les dones agredides la troben “normal”. Forma part de les seves vides i fins i tot els sembla “explicable”, “raonable” o “justificable”.