Aquest divendres 12 de juny, a les 19.00h.,Club de Lectura, on compartirem la lectura
L’agulla daurada de Montserrat Roig
El llibre d’una narradora i periodista molt coneguda al nostre país pel seu compromís amb el feminisme i amb la cultura catalana: la Montserrat Roig.
L’agulla daurada és originat per un encàrrec. L’editorial per la que treballava l’autora volia publicar un llibre sobre la història del setge de Leningrad al 1940.
El juny del 1980, durant les nits blanques -són les nits en què no es pon el sol- l’autora viatjà a Leningrad durant dos mesos per preparar el llibre.
Aquest està dividit en dos parts o capítols clarament diferenciats.
La ciutat de les pedres. És un llibre de viatges i d’experiències vitals desconcertants. L’arribada a la ciutat descol·loca l’autora. L’enyorança es barreja amb un tipus desagradable que li fa de guia. En Nicolau, turmentat i imprevisible, exemple de l’ànima russa que va cercant l’autora durant tot el viatge. Aquest individu obliga la Montserrat a descobrir la ciutat per ella mateixa. L’autora ens descriu, aleshores, les places, les avingudes, els palaus, les catedrals, els castells, els monuments, els jardins, els museus,…les Pedres de Leningrad.
La ciutat de les persones. L’autora ens fa una clara la divisió entre la Història Gran (la dels manuals i els annals) i la Història de la Vida Qüotidiana (la de les estratègies de supervivència de milers d’éssers humans sense transcendència). El canvi d’intèrpret li facilita el contacte amb les persones. L’autora segueix cercant el que anomena ànima russa. Nombrosos testimonis li expliquen com van sobreviure al setge de Leningrad.
El setge començà un 22 de juny del 1940 i durà 900 dies, gairebé 2 anys i mig. Va costar la vida a centenars de milers de persones. Els testimonis, que comptàven aleshores amb pocs anys, expliquen la gana, el fred i la misèria que van viure durant aquells dies. Com, en un primer moment la ciutat intentava dur una vida “normal”. Les escoles obrien, s’organitzaven grups de suport contra els incendis de les bombes nazis, s’animava a la població a la resistència, etc. Però a mesura que el temps avança, les condicions es fan més dures i les morts es multiplicaven, la gana provocava malalties esfereïdores. I es podia arribar a perdre la condició d’humà.
És un document estremidor del setge més ferotge de la història.