dijous, 18 de novembre del 2010

Centenari de la mort de Lev Tolstoi.

És l'any del centenari de la mort de Lev Tolstoi (Iasnaia Poliana, Tula, 1828 – Astapovo, Riazan, 1910).
Important escriptor rus, considerat una de les cimeres del realisme i un dels grans de la literatura universal, per la importància literària però també per la influència que el seu missatge filosòfic a tingut a llarg de tot el segle XX i la primera dècada del XXI.
Fou propulsor d'una resistència civil pacífica davant les terribles injustícies socials que veia, protestant contra la misèria i l'opressió, i esdevenint partidari d'una mena de cristianisme social i la recerca continua de l’amor universal, fet que influí de manera important a tota la seva creació literària.

Les seves dues novel·les principals:
Guerra i Pau (1869) i Ana Karenina (1877).
La primera és considerada una de les novel·les més importants de la història de la literatura universal, una de les obres mestres del realisme. És una visió èpica de la societat russa entre 1805 i 1815, just abans de la invasió napoleònica; commemora importants batalles militars i retrata conegudes personalitats històriques, però és principalment una crònica de la vida de cinc famílies aristocràtiques. Els personatges, perfectament definits per precises descripcions físiques i per profundes anàlisis psicològics que traspuen els seus móns interiors. La sincera i espontània Natasha Rosova, una de les més conegudes heroïnes de la literatura russa, que madura i passa de ser una exuberant adolescent a convertir-se en una sòlida llevadora, encarna l'ideal tolstoià de feminitat.
De Guerra i Pau emana una filosofia extremadament optimista, que travessa els horrors de la guerra i la consciència dels errors de la humanitat, el que constitueix el missatge principal de l'obra, escrita durant un període particularment feliç de la seva vida.
Anna Karenina constitueix una de les millors novel·les psicològiques de la literatura moderna. En ella utilitza els mateixos mètodes creatius realistes que en les seves primeres obres, però presenta una unitat artística molt més sòlida, i l'exuberància deixa pas al pessimisme, ja que la protagonista no aconsegueix resoldre els seus conflictes interns. La passió adúltera que Anna sent pel jove oficinista Vronsky, a la ciutat de Sant Petersburg, contrasta fortament amb la sana unió que existeix entre Kitty i Constantin Levin i la plenitud de la seva vida al camp.

Més informació: