La Veu i el poder de les dones: dues conferències de Mary Beard; traducció d'Anna Llisterri.
Mary Beard, catedràtica de Clàssiques a la Universitat de Cambridge, membre del Newnham College, professora de literatura antiga a la Royal Academy of Arts de Londres i premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials al 2016, aplica el seu profund coneixement de l’antiguitat clàssica per resseguir els fonaments culturals del menysteniment i la misogínia en l'esfera pública que viu la dona.
No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.
Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat…) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.
Text extret de la contraportada del llibre.