Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatures. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de febrer del 2019

Us recomanem... Llibres. Geografia en la literatura. Assaig.

Descobrint les novetats...

Últim llibre del professor, aventurer i divulgador Eduardo Martínez de Pisón amb el que completa una trilogia iniciada per La Tierra de Jules Verne i La montaña y el arte, resultat de la seva admiració per les obres de Jules Verne. Aquest ens introdueix en la història de les idees i teories sobre l'interior del nostre planeta que han anat apareixent des de l'antiguitat clàssica, i en la tasca difícil de separar les reflexions de caire més racional i científic, d'aquelles més mítiques i literàries.

Todo viaje fantástico, incluido el de recorrido subterráneo, es escenario, itinerario y símbolo de una lección moral, de una desesperada recuperación del tiempo pasado, de una crítica social, o de una comparación con nuestro mundo. Por eso los viajes fantásticos en general, y en particular los que se internan en la profundidad de la Tierra, son casi siempre como parábolas que hay que desentrañar. 
Tras La Tierra de Jules Verne y La montaña y el arte, Eduardo Martínez de Pisón cierra esta trilogía sobre Geografía y Literatura rindiendo un homenaje explícito a la célebre novela de Jules Verne, Viaje al centro de la Tierra, para disfrutar, junto con sus posibles lectores, de las portentosas aventuras que, a lo largo de los siglos, poetas y escritores –de Homero a Verne, de Virgilio y Dante a George Sand–, han imaginado en ideales descensos al interior del Planeta. En ellos ha quedado descrita una geografía literaria de las entrañas terrestres que bien merece un repaso. Este libro es, pues, una nueva exploración personal del autor, geógrafo y ensayista, por los límites de su materia, la Geografía. Allí, la región de la geografía fantástica es un campo inagotable; y en él, uno los terrenos más atractivos y recreados literariamente desde la antigüedad es el de los imposibles viajes al centro de la Tierra.
En la fabulosa aventura para los mortales de la travesía del interior del Planeta, la devoción, la imaginación, la osadía, la ciencia, el método, la técnica han encendido de modo conjunto, alternante o sucesivo los espíritus, han narrado lo supuesto o lo encontrado y nos han conducido por la cueva y el laberinto, por los que nos siguen guiando Odiseo, Eneas, el mismo Dante junto a Virgilio, don Quijote, o el joven Axel en compañía del profesor Lidenbrock. Sus fantásticas geografías y sus emocionantes historias constituyen y ensanchan nuestro mundo y nos permiten ir más lejos que lo que alcanza nuestra sola experiencia o nuestra limitada imaginación.

Text extret de la contraportada del llibre.

diumenge, 3 de febrer del 2019

Us recomanem... Llibres. Autobiografia.

Descobrint les novetats...
Un Esbós del passat de Virginia Woolf; traducció i epíleg de Dolors Udina.

Virginia Woolf (Londres, 1882 - Sussex, 1941) va escriure aquest llibre, unes memòries parcials, centrades en els anys de la seva d'infantesa i adolescència, durant el 1939 i el 1940, mentre enllestia la biografia del pintor i crític d’art Roger Fry, membre del Grup de Bloomsbury, igual que ella.

Virgina Woolf va escriure Un esbós del passat entre l'abril del 1939 i el novembre del 1940, mesos abans de suïcidar-se. Hi rememora fragments de records i petites escenes de felicitat a la casa d’es-tiueig de la família a Saint Ives, on essent encara molt petita va experimentar el que ella anomenava el seus "moments de ser", instants de plenitud que esdevindrien els fars de la seva memòria. I també hi reviu moments de tensió familiar, degudes, principalment, al caràcter despòtic tant del seu pare com dels seus germans grans, formats en les convencions victorianes.
Més enllà d'aquestes vivències, Woolf reflexiona sobre com va nèixer el seu desig d'escriure i com es construeixen en la seva memòria els records, de vegades a partir de detalls insignificants. I, sobretot, hi sentim la seva veu més íntima, més propera, més càlida.

"Em produeix un gran plaer reunir les parts separades, potser perquè en fer-ho n'elimino el dolor. Potser és el plaer més gran que conec".
Text extret de la contraportada del llibre.

dimecres, 30 de gener del 2019

Us recomanem... Llibres. Narrativa.

Descobrint les novetats... 
Notas desde un manicomio de Christine Lavant; traducción de Nieves Trabanco.

Notes que va escriure Christine Lavant, una de les poetes austríaques més importants del segle XX, quan va entrar de forma voluntària amb 20 anys en un hospital psiquiàtric; les dures, belles i valuoses pàgines en les quals es va refugiar i en les quals va relatar les opressions i insurreccions de les seves companyes internes.

"¿Qué esperaba? ¿Curarme? ¿Pensaba realmente que cierta cantidad de arsénico tomada con regularidad daría sentido a mi vida? ¿Que aquí podrían volverme hermosa, o al menos valiente y feliz? Claro que no lo creí ni un segundo, pero ¿adónde debía ir después de algo tan horrible y fallido? Treinta pastillas, un sueño parecido a la muerte durante tres días y cuatro noches para volver luego a despertar y que todo siga inmutable a mi alrededor, además del rostro de mi madre, mudo e inexpresivo, y de mis hermanas."

"Escribo esto con palabras corrientes, lo escribo como cualquier otra cosa, y en realidad debería romper las paredes piedra a piedra y lanzarlas una a una contra el cielo para que alguien se diera cuenta de que aquí abajo tiene obligaciones. Quizá me condene a mí misma con estas palabras, pero a mí me corresponde escribirlas."

Ésta es la historia de muchas opresiones y de una insurrección. Es también la historia de una rendición. Es, al fin y al cabo, la historia de una mujer pobre, sin recursos, que quiere —que necesita— dedicarse a leer y escribir. De una mujer que no será, como se espera de ella, ni esposa, ni madre: será poeta. Nietzsche decía que quien más sufre exige con la mayor intensidad la belleza, la produce; y bien podría estar hablando de este libro. En él, Christine Lavant, una de las poetas austriacas más admiradas, pero secretas, del siglo xx, narra su estadía voluntaria de un mes y medio en el Hospital Psiquiátrico de Klagenfurt en 1935. Lavant no escribió este fulgurante texto hasta 1946, once años más tarde, y no consintió en publicarlo mientras vivía porque era demasiado personal: en él registra su fallido intento de suicidio, su insomnio, la convivencia con sus excéntricas compañeras, la autoritaria presencia de los médicos y su lucha diaria por sobrevivir escribiendo. Con una prosa exquisita, íntima y exacta, estas páginas tienen una desgarradora potencia.
Thomas Bernhard, gran admirador de Lavant, se refirió a su trabajo como testimonio fundamental de un «mundo destruido».
Text extret de la contraportada del llibre.

dijous, 24 de gener del 2019

Us recomanem... Llibres. Aforismes i apotegmes.

Descobrint les novetats...
No puc no parlar d'Erasme de Rotterdam; antologia dels Adagis traduïda i introduïda per Joan Tello i Brugal.

«Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».
Passatge del comentari a l’adagi 1001.

Desideri Erasme (Rotterdam,1466/1469 - Basilea, 1536). Sacerdot, teòleg, preceptor, filòleg, traductor, conseller del futur emperador Carles V i, sobretot, crític: amb l'Església, amb els governants i amb la societat en general. Independent i incòmode, Erasme va combatre la incultura, la degeneració dels costums i la pestilència de la guerra. Les seves obres mai no foren acollides amb indiferència: o bé eren aplaudides o bé eren blasmades. Cal destacar, entre altres, el Manual del cavaller cristià (1503), l'Elogi de la follia (1511), l'Educació del príncep cristià (1516), els Col·loquis (1518), Contra la barbàrie (1520), Del lliure albir (1524), el Ciceronià (1528) i la innovadora versió en llatí del Nou testament (Nouum Instrumentum, 1516) per la qual fou acusat de bastir els fonaments de la Reforma.
Els Adagis, publicats per primera vegada el 1500 amb el nom de Collectanea i ampliats per últim cop el 1536, van omplir trenta-sis anys de la vida de l'humanista, durant els quals recopila proverbis, frases sapiencials i mots metafòrics extrets de la lectura dels clàssics grecollatins i dels autors grecs que havia traduït al llatí.
Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... Llibres. Literatura.

Descobrint les novetats...
Viatge a Rússia de Joseph Roth; traducció de Jaume Creus i del Castillo.

"Hi havia en Joseph Roth un rus -gairebé diria un Karamàzov-, un home de grans passions que anava fins el límit de totes les seves experiències" 
Stefan Zweig

L'estiu del 1926, el Frankfurter Zeitung proposa a Joseph Roth un viatge a la Unió Soviètica. Per al periodista, era l'ocasió per conèixer de prop un país pel qual sempre s'havia sentit atret, i que, després de la revolució del 1917, suscitava l'interès de tants intel·lectuals europeus. Atent, curiós, incisiu, va vagar per les grans ciutats, va seguir el curs del Volga fins al mar Caspi, es va interessar pels pobles asiàtics, i va reflectir les seves impressions en uns reportatges apassionats i sagaços. Uns textos que destaquen no només pel la qualitat de l'escriptura, sinó també per la clarividència del testimoni. Aquest viatge marca un tombant decisiu en l'evolució personal i política de Roth. Com llegim en una carta que ell mateix va enviar des de Odessa a Bernhard von Brentano: "És una gran sort haver fet aquest viatge a Rússia: altrament no m'hauria trobat mai".
Text extret de la contraportada del llibre.